El Campanaret

A Mails per a Hipàtia el Vicent Partal explica avui que alguns sembla que visquin en un país diferent. Tinc la mateixa sensació. I em refio més de l’olfacte del Partal, el millor dels analistes del país, que de l’enquesta de diumenge de La Vanguardia. Doncs jo tampoc conec cap votant d’ERC que tingui intenció de votar sí a aquest Estatut. També cal tenir en compte que la Plataforma que va convocar la manifestació del 18-F ja s’ha posicionat en contra de l’Estatut. Els que diuen que allò era una reacció contra el PP no saben el que aquell dia va passar. El 18-F aquest país va començar a canviar, a madurar. Cada cop més gent té menys complexos nacionals, no com els nostres polítics. I la manifestació, a més de per autoafirmar-nos com a poble, era un toc d’alerta als partits que no s’adonen d’aquests canvis. Al carrer Nicaragua potser no saben que a la mani del 18 hi havia milers de famílies castellanoparlants que cridaven que som una nació i tenim el dret de decidir, no per anar contra el PP sinó per dir als nostres dirigents polítics que cal anar més enllà. Era una resposta a la covardia i les renúncies dels partits catalans i també a les mentides de Zapatero.

I només dir als que diuen que ERC pot condemnar-se a la marginalitat si vota no que Esquerra deixaria de créixer si precisament diu sí i actua com la resta de partits, els de la renúncia. En fi, temps al temps. Intueixo però que el nas del Partal no fallarà. Em temo que més d’un d’aquests que viuen dalt de la figuera s’endurà una sorpresa la nit del referèndum.