El Campanaret

Carles Francino abandona després d’onze anys Televisió de Catalunya (TVC) per afrontar un nou repte professional, ni més ni menys que substituir Iñaki Gabilondo en el matinal de la Cadena SER, qui passarà a conduir l’informatiu estel·lar de Cuatro, és a dir, el Canal Plus en obert, el regal del Govern Zapatero a Polanco.
Francino, un dels millors professionals davant de la pantalla, ja sigui editant, llegint el pròmpter o improvisant, torna al que després d’arribar a TV3 provinent d’una curta etapa a Canal Plus, sempre havia estat el seu mitjà: la ràdio. En concret durant anys Francino, primer a Ràdio Popular de Reus, i després a Ràdio Reus (SER), va fer tot el que es fa en una ràdio a Reus, de tot, convertint-se en un referent per a la professió per la manera com l’exercia.
El seu pas per TVC ha estat marcat també per la polèmica. La qualitat del periodista, amb els recitals que oferia les nits electorals, està més que contrastada. Tot i patir alguna relliscada com afirmar que el diputat d’ERC al Congrés, Joan Tardà era germà de Jordi Tardà (el de Paraula de Stone), Francino, sense apunts, era capaç, a les municipals, de dir de memòria l’antiga composició d’alguns plenaris. Al marge d’això les crítiques al seu treball a TVC van fonamentar-se en la seva visió espanyola del país. I és que la televisió nacional, li agradi o no al senyor Francino, ha de tenir una visió nacional catalana del país. Heus aquí que sobretot en els últims anys el llenguatge de la nostra hagi canviat expressions com la resta de l’Estat per la resta d’Espanya, entre moltes altres maneres de fer, com per exemple el criteri de selecció i enfocament de les notícies, que contribueixen a l’espanyolització de les consciències ciutadanes.
Ara Rosa Marqueta, directora de la “Nit al dia”, ha estat nomenada sotsdirectora d’informatius diaris, el càrrec que ocupava Francino, i és d’esperar que doni el desitjat cop de timó perquè els informatius de TVC esdevinguin referent, guanyin credibilitat i donin resposta a la necessitat de superar els actuals i caducs models de telenotícies de bustos parlants que introdueixen vídeos en què es reitera el que el presentador ja ha dit. També és molt curiós com en les connexions en directe els presentadors parlen amb els enviats especials fent ús de les fórmules més distants i artificials, de la manera com mai ens adreçaríem a un ciutadà en una conversa. La formalitat que necessàriament ha de tenir un telenotícies no ha d’estar renyida amb la naturalitat. També cal revisar les estrictes escaletes que restringeixen el temps de les informacions. El temps d’un tema s’ha de decidir en funció del seu interès, si es necessiten cinc minuts per explicar-lo bé, doncs s’hi dediquen cinc minuts, i si resulta que una altra notícia a la qual es dediquen dos minuts es pot explicar de manera més breu i igualment entenedora, doncs es fa i punt.
Rosa Marqueta, una professional de la casa des dels inicis, ha demostrat l’enginy suficient per idear noves fórmules que facin pujar el llistó dels informatius, que permetin a l’espectador està millor informat, oferint-li alhora els elements necessaris perquè cadascú pugui formar-se la seva opinió sobre què passa a Catalunya i el món. Mentre que Marqueta ocuparà el lloc de Francino a l’edició, davant la càmara el seu relleu és Lluís Caelles. Ja veurem com evoluciona tot a partir d’ara. Es notaran els canvis?