Salta a la vista i era més que previsible. La campanya del referèndum del 18 de juny peca d’excessivament partidista, el protagonisme recau gairebé en exclusiva en els partits. Això és molt simptomàtic de com funcionen les coses en aquest país. Quan es tracta d’afers que tenen una dimensió pública el criteri individual dels ciutadans és massa subjecte als criteris que imposen els partits. I aquest 18 de juny no se la juga cap partit polític i així caldria veure-ho. Ens hi juguem ser una nació o deixar de ser-ho, qui sap si de forma irreversible.
Eduard Vallory en aquest article que publica l’AVUI d’aquest dimarts hi fa algunes reflexions similars que resulten molt didàctiques:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!