El Campanaret

Arran de l’enrenou que s’ha generat per l’article de l’Iu Forn a l’Avui ironitzant sobre una hipotètica entrada de militars colpistes a Barcelona no ha de sorprendre la reacció desproporcionada per part dels mitjans de comunicació de la “brunete mediática” que es van dedicar a seccionar part de la columa per esbombar-la amb una evident voluntat manipuladora, tampoc les denúncies ni la possible actuació de la fiscalia. El més il·lustratiu i penós d’aquest afer és que El País, el diari que molts progressistes encara veneren amb devoció religiosa, hagi aprofitat l’ocasió per carregar contra la direcció de l’Avui. El País s’autoerigeix en el gran referent del bon periodisme i es creu en el dret de donar lliçons als altres mitjans, l’altre dia en un text signat amb el nom del rotatiu desqualificava a tots els articulistes que publiquen a l’Avui, que es veu que han d’aprendre molt de plomes tant brillants com les d’Arcadi Espada o Félix de Azúa. A partir d’aquesta crisi ja es comenta que el Grup Godó i Planeta, les empreses que fa no gaire salvaven una capçalera que arrossegava un forat econòmic que en feia inviable la continuïtat, podrien aprofitar la conjuntura per rellevar l’actual equip directiu del diari. Si el relleu és el que es diu que podria ser, l’Avui deixaria de ser l’Avui i només en mantindria el nom. I el panorama comunicatiu català perdria en pluralitat, de manera que ens en ressentiríem tots com a país, no només aquells que s’identifiquen amb l’actual línia editorial del periòdic.
Al marge d’aquesta polèmica, sobre la qual em sembla que queda clar de quin costat estic, voldria invitar a la reflexió sobre aquesta moda de donar espai en els diaris a articulistes de l’estil d’Iu Forn, que no aporten res al lector ni l’ajuden a interpretar l’actualitat i que només cerquen la gracieta fàcil.