No sóc gaire de futbol
No sóc gaire de futbol. Ho haig de reconèixer. Em poso massa nerviós davant de la televisió. I això, potser, ha fet que al llarg dels anys m’hagi anat desencantant. Tanmateix, ahir, tenia ganes de veure el partit del Barça contra el Milan. Però, com temia, em vaig posar nerviós, molt nerviós. Tant nerviós que al final de la primera part ja vaig posar un capítol de la sèrie ‘Fawlty Towers’ i vaig deixar passar els minuts, rient amb les bogeries del John Cleese. I, amb una bona dosi d’ingenuïtat, vaig anar a parar a l’últim quart d’hora d’infart: quan el zero a zero apretava el marcador, quan les pilotes no entraven a la porteria milanesa i quan cada contraatac dels rivals sembla que havia de trencar la fèrria defensa blaugrana. París ja és una mica més a prop.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Deu ser veritat que no t’agrada el futbol, perquè de fet, París no és una mica més a prop. Ja hem arribat a Paris!!!!
Drake
En alguna acció puntual de contraatac del Milan, on sembla que va pitar perill de gol.
I és que els partits de pagament, que no siguen en obert ni en pintura.