Conversa real a la sortida de la clínica
L’altre dia, en sortir d’una clínica barcelonina de la zona alta, vaig pescar, al vol, com qui diu, aquesta conversa. Juro què és real i que la transcric amb tota la literalitat que la memòria m’abasta.
Senyora A: Ai, quina nena més maca. És xineta, oi?
Senyora B: (una mica astorada) Sí…
Senyora A: (cofoia) Jo també en tinc una, de xineta…
Senyora B: (de pasta de moniato) Ah…
Senyora A (tot insistint) I de quina part de la Xina és? La meva és…
Aquí vaig desconnectar perquè, si no ho hagués fet, segurament hauria hagut d’intervenir a la conversa i etzibar-li a la Senyora A si estava parlant d’una criatura o d’un animal domèstic. Perquè tenia seriosos dubtes sobre la naturalesa de les seves paraules si no fos perquè entre totes dues hi havia un cotxe amb una nena (xineta, com deia ella).
Per cert, la cursiva és meua.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!