Ahir foren anunciades pluges tormentoses a la costa. No hi arribaren; durant el dia s’anaren alternant núvols de cotofluix anèmics i clarianes lluminoses de sol- l’ou ferrat dels mapes del temps de TV3- sense que plogués ni una gota. Les gavines ho sabien.
Veu amb certa desgana els Telenotícies esperant-ne el final, la secció “El temps”. Llavors revifa. Ella és la prova de la veracitat del que deixà escrit en Josep Pla, “L’home és un ésser que viu immers en una meteorologia. Els homes -i les dones encara més…”.
Avui se sent confortada, lleugera, alegre també.
Ja sap que “els comunicats meteorològics no són una ciència; són una prudència” i que els meteoròlegs són mig profetes i mig psicòlegs. Però li senta bé constatar que els savis i admirats intèrprets catalans dels secrets i missatges dels satèl·lits alguna vegada no l’encerten quan es troben amb “microclimes” . Que allò que admira no sigui perfecte li reforça l’ànim.
Al cap i a la fi ella és humana i de material defectuós.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tots saben quin és el temps real i la Catalunya colonial real en la que vivim.
Però tots volen saber quin temps farà i què és el que volen poder decidir ser de majors els catalans.
L’oratge en canvi és més actual i pròxim.