Fundació Pere Tarrés

1. Revisar les nostres actuacions a la llum de la utilitat social (missionalitat) i la sostenibilitat, i concentrar-nos en allò essencial. Han estat anys de dispersió, de recerca de recursos públics per a poder ocupar espai, allunyant-nos potser d’allò que ens donava sentit. Cal refundar-nos i deixar de fer algunes coses, per a concentrar-nos en allò on podem aportar.
2. Connectar amb la societat. Hem de ser capaços d’identificar la nostra contribució específica, el valor que oferim i d’explicar-lo a la societat, dedicant esforços a comunicar, amb els múltiples canals que les tecnologies permeten ara. Valor en les activitats i serveis desenvolupats d’una manera pròpia d’acord amb les conviccions, amb qualitat, i en les reflexions sobre la situació de les persones i social, per a introduir canvis.
3. Tenir una estratègia pròpia de captació de recursos. Si hem arribat a explicar i a emocionar amb la nostra causa, serem capaços de dissenyar i d’implementar una estratègia de captació de recursos, més enllà de la prestació de serveis públics, que caldrà continuar fent sempre que sigui possible. Aquesta estratègia ens donarà més autonomia, a mig plaç. Ara no s’improvisa, i costa començar a veure els fruits.
4. Ser emprenedors socials. Identificar veritables necessitats en aquest context, i estudiar maneres de fer-les sostenibles i viables, amb la contribució econòmica de diferents agents, fins i tot dels propis usuaris amb fórmules diverses (contribucions modestes, crèdits,…) D’iniciatives de l’anomenat tercer món, podem aprendre molt.
5. Col·laborar amb altres organitzacions. No podem ser bons en tot, ni tant sols tenir un tamany per a optimitzar alguns dels nostres serveis. Necessitem conèixer com ho fan altres, i aprofitar les sinèrgies que es puguin derivar de mecanismes de compres o activitats conjuntes.
6. Defensar un model que permeti autonomia a les entitats. El sector públic s’ha de concentrar en aquells aspectes més rellevants dels drets socials, els quals hem de reivindicar en el conjunt de les actuacions de les administracions. Ara bé, hem de potenciar un model que permeti la complicitat de la societat en el benestar, entre d’altres sistemes a través de la desgravació fiscal (mecenatge) que tants bons resultats ha donat a països com Estats Units o França.
7. Mobilitzar la ciutadania. Implicar de manera voluntària a persones compromeses amb la nostra raó de ser, per a aportar servei i credibilitat al nostre projecte. I també per a defensar conviccions socials.

Bé, fins aquí unes idees, ara toca el veritable repte d’acabar de consensuar-les, i especialment de portar-les a la pràctica.

Aquest article ha estat publicat el dia 4 de juny de 2012 al portal Social.cat

Rafa Ruiz de Gauna 
Director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés