Fundació Pere Tarrés
Educació en el lleure i acció social
5 d'octubre de 2012
Sense categoria
0 comentaris
La responsabilitat de la societat en l’atenció a la infància
La Fundació Pere Tarrés ens hem vist forçats, aquests anys de crisi, a superar el plantejament d’integrar els infants amb dificultats en colònies i casals normalitzats per l’ingent demanda de places de famílies que no poden pagar. Com en temps superats aquest estiu hem tornat a organitzar activitats amb el qualificatiu eufemístic de socials. Això vol dir que ninú paga, o es paga la voluntat que gira entorn els 10 euros al mes quan la setmana té un cost entorn els 120 euros dinar inclòs.
Els nostres centres d’esplai, portats per monitors voluntaris han organitzat a tot Catalunya aquest estiu més de 350 colònies de vacances per a uns 22.000 nens. El 10% hi ha anat becats. Hem organitzat un casal social al Raval de Barcelona i un a Badalona, així com unes colònies prop de Tremp i d’altres activitats. Els nens hi eren becats però és que, a més, cal tenir en compte altres despeses com per exemple que el calçat que porten alguns no supera el segon o tercer dia de colònies.
En absolut voldria vendre l’educació en el lleure com la realitat més precària. Parlem del Banc dels Aliments? De la Fundació Arrels per als sense sostre? De Càritas? De les residències de mares soles? Som conscients de l’increment de vendes, en aquests anys de crisi, de bombones de butà petites, blaves, de les anomenades “Camping Gas”? La Raó? Cuinar en aquells pisos on els han tallat el gas, l’electricitat, on no s’arriba al cost de la bombona gran taronja o no hi ha llicència d’ocupació per a contractar-la.
Aquesta és la realitat de milers de famílies, de persones sense xarxa parental, de nois i noies que van emigrar dels seus països buscant un paradís que la televisió els mostrava. Aquesta és la realitat de parelles joves, sense massa formació, que guanyaven diners de la construcció o de fer neteges i que han estat desnonats i viuen de les bosses de Càritas, de la PIRMI si no els hi han retirat, i de petits treballs ocasionals. Aquesta és la realitat amb la que treballen els Educadors Socials o els Treballadors Socials que formem des de la Fundació en el marc de la Universitat Ramon Llull, centre de titularitat social en el que molts alumnes han de fer un gran esforç per poder-se’l pagar.
Des del realisme, m’agradaria fer nota que hi ha sectors significatius de la societat que necessiten certa redistribució dels recursos econòmics per viure amb dignitat, així com destacar l’imprescindible rol de la societat civil en la promoció de les persones, en l’atenció als més febles.
Informació relacionada
Josep Oriol Pujol
Director general de la Fundació Pere Tarrés. Consulta la seva fitxa d’expert.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!