Aquesta valoració personal, ens ve donada pel judici que les persones més significatives amb les que ens relacionem fan de nosaltres mateixos. Per això, quan més important és una persona per el nen, més valor tindrà la seva opinió, i per tant afectarà de manera més decisiva en la percepció que cada nen es va formant de si mateix.
De ben petits, els nens i les nenes comencen a apreciar-se segons l’actitud que tinguem envers ells. Veuen a través nostre i tenen d’ells la imatge que nosaltres els donem. Tampoc no saben el que està bé o malament i ho aprenen segons el nostre comportament, el de la família i l’entorn. Som realment el seu mirall i, segons la seguretat que els donem, se sabran autovalorar i tenir o no tenir confiança en ells mateixos.
Els darrers estudis i investigacions que s’estan fent per analitzar les causes del fracàs escolar, ja han demostrat que entre un 30 i un 50% del fracàs escolar és degut a causes emocionals. Entre aquestes, es destaca una manca d’estabilitat emocional del nen, circumstància que pot alterar l’equilibri afectiu i alhora perjudicar el seu rendiment escolar fruit d’una baixa autoestima.
Juan de Dios Serrano, psicòleg i psicoterapeuta afirma que està demostrat que l’èxit escolar no té tant a veure amb les accions del nen o amb el desenvolupament precoç de la seva capacitat lectora sinó amb la influència de factors emocionals i socials, com per exemple, estar segur d’un mateix, o saber quina conducta esperen els altres de tu i el fet de tenir una bona autoestima.
El potencial que porta el nen està als gens, però el seu desenvolupament dependrà dels models gravats per l’experiència en els anys inicials i de la qualitat de la interacció amb els adults, en la que l’emoció juga un rol important. Fins als tres anys, no hi ha record racional i cognitiu, és emocional, el nen només capta el que sent.
En aquest sentit, el Projecte Educatiu que treballem a les escoles bressol gestionades per la Fundació Pere Tarrés, té un denominador comú, estimular l’autoestima dels infants.
L’escola bressol, és per la majoria dels infants, la primera experiència social fora de l’entorn familiar. L’escola bressol, és un espai socialitzador, davant l’Infant s’obre un món de possibilitats, d’aprenentatges i de descobertes on la convivència amb els altres nens i nenes i amb els adults els ajuda a anar-se formant aquesta autoestima.
En definitiva, atendre a cada infant com un ésser individual i únic, reforçant positivament les conductes que realitzi correctament, mostrant-li el què ha fet bé i sobretot fent-li saber, i ajudar-lo a comprendre que dels errors també s’aprèn. No serveix de res culpabilitzar-lo i únicament renyar-lo, el millor és animar-lo i ajudar-li a que s’esforci una mica més la pròxima vegada.
I tot això, ho duem a terme amb les activitats pròpies del dia a dia d’una Escola Bressol. Les mateixes que hem anat fent fins ara, però amb una finalitat i metodologia centrada en tenir temps per conèixer i observar els nostres infants, i en estrènyer la relació amb la família, anticipant i orientant, donant-los pautes si els cal o simplement acompanyant en aquest procés tant màgic com és veure créixer a un infant.
Quan un nen té una bona autoestima, se sent important, competent, responsable, segur de si mateix, es comunica be, és capaç de relacionar-se adequadament amb els demés i rendirà millor en el seu treball escolar, simplement pel fet se sentir-se capaç de fer-ho.
Anna Bayer
Directora d’Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!