Fundació Pere Tarrés
Educació en el lleure i acció social
12 de setembre de 2012
Sense categoria
0 comentaris
Formar-se en temps de crisi, una pèrdua de temps per a les organitzacions socials?
Moltes organitzacions socials estan fortament preocupades pel context de crisi, tant per la seva pròpia subsistència com per la pressió d’atenció social que tenen. Menys recursos econòmics, i més demandes de serveis per part dels usuaris. Una equació que no quadra! Només en el subsector de la inserció sociolaboral, la Taula del Tercer Sector Social oferia darrerament unes dades significatives.
Rafael Ruiz de Gauna Director de Relacions Institucionals, Formació i Consultoria de la Fundació Pere Tarrés
Davant d’aquesta situació la temptació es indignar-se (i no falten raons!) o dedicar-se allò més immediat, sense mirar a mig termini. I cal passar del primer impacte, a l¡’acció. A posar en marxa estratègies per a salvar o reorientar la missió , els valors i l’activitat de la nostra organització.
I fer-ho suposa repensar què fem, com ho fem,…. i també repensar-nos professionalment, revisar el nostre talent i potenciar noves àrees més necessàries en aquest moment.
Ara és el moment de prendre decisions importants, que segurament condicionaran el nostre futur. I per a prendre-les amb garanties, cal contrastar, compartir, enriquir-se, allunyar-se del dia a dia, de la mirada a curt plaç, per a agafar oxigen i energia i mirar endavant. La formació en les seves diverses modalitats ens pot ajudar a aquest nova visió i nova capacitació. Pot oferir intercanvi d’experiències amb altres persones (docents, companys i companyes,…), desenvolupament de competències professionals, nous coneixements i tècniques que ens permetin implementar actuacions concretes.
Algunes idees de formació per a aquest període poden ser: noves tècniques de captació de fons, i de comunicació, generar una visió estratègica de la meva organització, impulsar el canvi, definir i gestionar un pla de voluntariat, millorar el treball en equip o el treball en xarxa,…
La formació externa té un valor molt alt, en tant que fa possible moltes de lescaracterístiques que s’apunten. Ara bé, hi ha altres modalitats, com les que ofereixen internament les pròpies organitzacions, o altres més informals però d’alt valor, com l’acompanyament individualitzat per part d’un professional de la pròpia entitat o de fora, o la definició sobre les entorns personals d’aprenentatge .
Hi ha forces estudis que evidencien que la capacitació afavoreix en termes generals la inserció laboral. Així segons les dades de l’EPA, persones amb formació universitària o cicles formatius tenen una ocupació superior a la mitjana de la població.
Sigui com sigui, ara és un moment en que cal formar-se per a abordar els reptes importants que tenim les organitzacions socials i els seus professionals i voluntaris, i sobretot construir el futur de les persones que atenem i de les nostres entitats, en aquest nou canvi de model que s’està dibuixant.
Modestament la Fundació Pere Tarrés vol contribuir a aquesta proposta, i ha dissenyat un conjunt d’accions formatives ajustades a aquest nou context.
Rafael Ruiz de Gauna
Director de Relacions Institucionals, Formació i Consultoria de la Fundació Pere Tarrés
I fer-ho suposa repensar què fem, com ho fem,…. i també repensar-nos professionalment, revisar el nostre talent i potenciar noves àrees més necessàries en aquest moment.
Ara és el moment de prendre decisions importants, que segurament condicionaran el nostre futur. I per a prendre-les amb garanties, cal contrastar, compartir, enriquir-se, allunyar-se del dia a dia, de la mirada a curt plaç, per a agafar oxigen i energia i mirar endavant. La formació en les seves diverses modalitats ens pot ajudar a aquest nova visió i nova capacitació. Pot oferir intercanvi d’experiències amb altres persones (docents, companys i companyes,…), desenvolupament de competències professionals, nous coneixements i tècniques que ens permetin implementar actuacions concretes.
Algunes idees de formació per a aquest període poden ser: noves tècniques de captació de fons, i de comunicació, generar una visió estratègica de la meva organització, impulsar el canvi, definir i gestionar un pla de voluntariat, millorar el treball en equip o el treball en xarxa,…
La formació externa té un valor molt alt, en tant que fa possible moltes de lescaracterístiques que s’apunten. Ara bé, hi ha altres modalitats, com les que ofereixen internament les pròpies organitzacions, o altres més informals però d’alt valor, com l’acompanyament individualitzat per part d’un professional de la pròpia entitat o de fora, o la definició sobre les entorns personals d’aprenentatge .
Hi ha forces estudis que evidencien que la capacitació afavoreix en termes generals la inserció laboral. Així segons les dades de l’EPA, persones amb formació universitària o cicles formatius tenen una ocupació superior a la mitjana de la població.
Sigui com sigui, ara és un moment en que cal formar-se per a abordar els reptes importants que tenim les organitzacions socials i els seus professionals i voluntaris, i sobretot construir el futur de les persones que atenem i de les nostres entitats, en aquest nou canvi de model que s’està dibuixant.
Modestament la Fundació Pere Tarrés vol contribuir a aquesta proposta, i ha dissenyat un conjunt d’accions formatives ajustades a aquest nou context.
Rafael Ruiz de Gauna Director de Relacions Institucionals, Formació i Consultoria de la Fundació Pere Tarrés
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!