EL LLIT SUMPTUÓS
Aina Figueralti, no sents com cruixen les portes del casal? No et calfreda aquest aire gelat que s?afica per les enclextes de les finestres i ho amara tot? Has avisat madò Pereta que li digui al xofer, en Damià, que ha de dur llenya: vols la calefacció a tota. Aquestes cases tan antigues són males d?encalentir. No et tems com les goteres als porxos banyen les caixes on estotges els records del teu home, Jaume de Solell, que partí fa set anys cap a Brasil i no n?has sabut res pus?
Dins el mirall del tocador veus com la pluja s?aferra als vidres. Dins aquest mirall venecià et fites les ninetes d?un verd alga que espiregen a punt de plorar. No puc, no puc, em correria el rímmel i seria una catàstrofe. I en qualsevol moment pot arribar un pretendent. Amb una brotxa de pèls finíssims et pintes un redol de vermellor als pòmuls. Sort del maquillatge que amaga aquestes taques fosques d?haver pres massa sol. Ai las, els estius a Son Canteidormen amb el caló dels Albons on t?untaves d?olis i et passaves tot el dia nedant, navegant i assolellant-te. El veler, Odisseu, de Jaume no tenia aturall: anàveu a Formentor, anàveu a Capri, anàveu a Eivissa, anàveu a la Calobra, anàveu a Cabrera, anàveu a Corfú. Recordes la coberta on t?estiraves per mirar les veles blanques que tremolaven mentre s?omplien de vent. I la saladina, el iode i les cremes et convertien en una dona embrunida que feia perdre el cap a tots els homes.
Jaume era gelós i havies d?anar molt alerta de no ballar amb algú sense demanar-li permís, o parlar massa temps amb un admirador, o coquetejar amb un amic. Madò Pereta ha aparegut de sobte i t?ha regirat. Quantes vegades vos he de dir que toqueu a la porta! No la creus quan t?assegura que ho ha fet. No, no vull rebre don Toni Reforteza, és avorridíssim! Quan va néixer Camelet ?el diminutiu li va posar la senyora àvia paterna, Elionora Desplà, que sempre tenia un camel entre els llavis i no suportava el nom de Príam, que coincidia amb un enamorat que la va abandonar? el teu home et va deixar un poc de costat i sofrires molt. Què he de fer, madò Pereta, per embruixar-lo? Aquella dona vestida sempre de negre que servia a la casa de temps immemorial i que havia fet de dida, de teta, de criada, de majordona i que ara era la teva dama de companyia, et respongué amb la saviesa popular: Aprima?t quan més aviat millor, agafa color, posa?t salerosa i enllepoleix-lo com tu saps fer.
Encens una làmpada Tiffany?s que hi ha vora l?otomana de vellut groc i una altra que hi damunt el tocador. Et sents esgotada com si haguessis fet una excursió als porxos. No, no hi tornaré a pujar per tocar els seus vestits, els seus papers, les seves olors. T?asseus de bell nou al tabulet capitoné. Et pintes els llavis amb un vermell fosc com aquelles roses que Jaume et dugué de París just abans de partir. Calia salvar el seu germà en perill per devers Salvador de Bahía. Per això se?n va anar. Tothom diu que és mort. Ni un missatge, un any rera un altre any, res. I cap agència de detectius l?ha trobat. Mires l?alcova: aquell blanc, aquell negre, aquell gris-negre, aquell blanc-negre, aquell negre-blanc, aquell negre-negre, aquell blanc-blanc. Et sents una mica marejada.
Agafes el perfumador. L?ondulació d?un cos musculós, l?elegància i la força enrevoltant-te, el tron d?aquell llit sumptuós on et tapava de besades. No, no vull veure don Felip Puig de la Bellacasa! És un corrupte! Prendré un te molt carregat. Tornes, Aina, a la imatge del mirall del tocador. L?escot és espectacular. Agafes la borla de les pólvores d?arròs. Encara tens uns pits que fan toquera. Sembles una estàtua de marbre. Et pegues una pessigada al mugró dret i reviscoles. Sigui qui sigui el pròxim pretendent el rebré. No s?ha aturat de ploure i la fosca s?aferra als vidres. Agafes la pinta i la?t passes pel teus rínxols color ros cendra. Hi ha una claror dolça de porcellana damunt la teva pell.
Mires l?estàtua davall la volta de l?alcova: L?honor triomfa de la mentida: penis, cintura, anques, pèls flamejants. Mentre madò Pereta et serveix el te damunt la camilla davall un quadre d?Antoni Gelabert on es veuen les murades de Palma i la Catedral al capaltard confitat de taronja, li dius: Sigui qui sigui el pròxim pretendent fe?l passar sense anunciar-lo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
"capaltard confitat de taronja."…bona tallada de brodat verbal, escritura bella contra la fredor mecànica inexpressiva