Ha costat. Perquè, fins ara, la mirada era més aviat escèptica. I, la que més, per part del diari de referència ‘Le monde’. Que encara continua sert el més tebi. Però, aquest dilluns, els francesos es despertaran amb uns periòdics que reconeixen que alguna cosa política, de trascendència política, està passant al sud dels Pirineus. Per més que la gent de la Catalunya del Nord ja n’estiguès assabentada. No només es tracta de fútbol i rugbi. O del Sónar i el Primavera Sound. O de Gaudi i Dalí. També d’eleccions que són alguna cosa més que regionals.
Curiosament, el més bel·ligerant reconeixent-ho és ‘Le figaro’, el diari de dretes que per qüestions internes defensarà a ultrança Sarkozy com a candidat altra vegada a les presidencials del 2017. El mateix que cridava fa tres dies ‘Viva Cataluña i Visca Espanya! al costat de Rajoy. Però el seu corresponsal Mathieu de Taillac és qui ha fet la millor cobertura dels comicis catalans. Primer, publicant les pàgines dos i tres del cap de setmana amb una incursió dins d’una família bilingüe de Barcelona que votaven PSC, Catalunya Sí que Pot, les CUP o s’abstenien. I amb una editorial demanant a Rajoy que doni respostes polítiques i no judicials a l’atzucac.
Aquest dilluns, De Taillac (o els seus caps) no dubten en titular ‘Els catalans llancen un desafiament a Espanya’ (www.lefigaro.fr/international/2015/09/27/01003-20150927ARTFIG00197-les-catalans-s-eloignent-de-madrid.php). Apart de certificar la victòria independentista encara que sense vots, a l’article es destaca els quatre idiomes (entre altres el francès) en què Mas va proclamar que havia guanyat per després recordar que el president en funcions va haver de fer una cua de tres quarts d’hora per votar abans de trobar-se amb l’extrema dreta de Vox. I acaba subratllant que “les reserves de vots independentistes” eren més de les que es pensava, tenint en compte l’important augment de la participació.
François-Xavier Gomez, de Libération, com ja ha ocorregut amb el corresponsal de Madrid François Musseau, denota una evolució en aquest diari d’esquerres que inicialment veia la mobilització catalana únicament com un reflex econòmic de la burgesia. ‘Els catalans s’endinsen pel camí de la independència’ (www.liberation.fr/monde/2015/09/27/les-separatistes-remportent-une-majorite-aux-elections-regionales-en-catalogne_1392081), encapçala a la web Gomez en un article més curt però que assenyala les dificultats de la plataforma Catalunya Sí que Pot. Concretament escriu: “Pablo Iglesias, el líder de Podemos, té un raonament enrevessat”. I enumera que la seva estratègia es primer fer fora la dreta, després reformar la Constitució, després proclamar la República i, si els catalans encara se’n volen anar, que ho puguin fer per la via del referèndum. Conclou: “Tot això és presuposar massa”.
El diari popular ‘Le Parisien/Aujourd’hui’ (una mena de Periódico, però de dretes) també fa un ampli seguiment de les eleccions a la seva web. ‘Els independentistes obtenen la majoria absoluta en escons’ (www.leparisien.fr/international/catalogne-les-independantistes-auraient-la-majorite-absolue-au-parlement-27-09-2015-5132067.php), titula de forma factual, però describint l’ambient i les intervencions a la plaça del Born i reproduïnt el crit que es va corejar ‘Un sol poble!’ per part del corresponsal Henry de Laguérie. També afegeix el tuit del cap de les CUP, Antonio Baños, dient adéu a Espanya amb la cançó de Los Ronaldos. I, de forma didàctica, s’incorporen requadres de dades sobre Catalunya i bastants videos de campanya.
I hem deixat ‘Le Monde’ per al final perquè són els més ambigus i reticents amb el que està succeïnt a l’altra banda de l’Ebre. La seva corresponsal a Madrid, Sandrine Morel, s’acostuma a desplaçar més a Barcelona per parlar amb els socis de Podemos que no pas amb els independentistes d’esquerres o de dretes. Així ho va fer fa unes setmanes per entrevistar l’Ada Colou, amb un article que tenia tota la intencionalitat de demostrar que el conflicte amb Madrid era una cortina de fum per tapar els problemes socials. Una vegada més com si els problemes i les actituds no poguessin ser transversals. I obviant llavors com en el seu article d’aquest cap de setmana les CUP. Suposo que, vistos els resultats, ara els hi haurà de dedicar almenys una línia. De passada, al suplement setmanal, la seva columna semiòtica ‘Amanida catalana’ està farcida de declaracions de constitucionalistes i filòlegs de Ciudadanos amb to pejoratiu.
A l’espera de l’edició verpertina del periòdic, a la web titulen de forma sòbria i amb l’ajuda de l’agència AFP: ‘Victòria dels independentistes a les eleccions regionals’ (www.lemonde.fr/europe/article/2015/09/27/catalogne-victoire-des-independantistes-aux-elections-regionales_4774173_3214.html), afegint-hi l’alta participació. Dissabte, això sí, van publicar un parell de columnes oposades del Josep Ramoneda i el Josep Borell. Ramoneda incidia en la voluntat del poble català d’esdevenir subjecte polític i la necessitat que la qüestió s’acabi resolent amb un referèndum de veritat. Borrell centrava tot l’espai en denunciar el que considera l’enganyifa del deute fiscal. També ‘Le monde’, per la seva influència, algun dia s’haurà de mullar sobre el que ja no és només un tema intern de l’Estat espanyol.
PD: se m’oblidava l’Anthony Bellanger, del setmanari ‘Les Inrockuptibles’ i que va viure uns anys a Madrid. En l’últim número de la revista, dedica una de la pàgines més sensates (www.lesinrocks.com/2015/09/22/actualite/lindependance-de-la-catalogne-dont-les-castillans-ne-veulent-pas-11776156/) de la premsa francesa als comicis resseguint la construcció del concepte nació a Espanya i Catalunya i admetent que la culpa és dels Borbons.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Han estat masses anys que desitjava aquesta matxada. Som el sector social que més be hi és assabentat de que amb les inèrcies que porten els espanyols no tenim futur. Aquest pensament em martiritza de fa més de 20 anys. he tingut moltes ocasions per constatar la idiosincràsia del sector social que estem per aquesta via, LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA RESPECTE d’espanya, no ens faran canviar. En aquestes característiques que apuntava rauen tots els anàlisis que fa “l’enemic”. No s’adoneu del gran fracàs del grup de “Catalunya si que es pot” Tot i que s’ha incorporat, Podemos, han perdut dos diputats. Encara se’l rumien per plegar veles. I destaco: l’estratègia de la por ens ha fet PESSIGOLLES.