Francesc Vila i Femenia
Un saforenc a Barcelona
Unes 150 persones vam acudir al Via Fora del CAT fa una setmana per celebrar els vint anys del Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI). De fet, vam forçar una celebració d’una efemèride inventada, ja que el BEI ja no existeix. Aquell mateix dia, a la mateixa hora, la gent de l’Assemblea d’Estudiants Nacionalistes(AEN), que tampoc existeix, celebraven un sopar a València. Una autèntica coincidència, que alguns vam compartir amb trucades telefòniques i SMS.
La trucada amb més trascendència, però, la va fer des de l’escenari del CAT de Gràcia, Tais Bastida, una de les últimes persones militants del BEI i un dels primers portaveus de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC), organització resultant de la confluència del BEI, l’AEN i l’ACE l’any 2000.
La telefonada de Tais Bastida, que va ser retrasmesa a tota la sala, va ser a la gent que van refundar la CEPC per crear el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i donar cabuda a l’Alternetiva Estel. Gent que també celebraven una de les trobades anuals de la SEPC, aquell mateix dia, a la mateixa hora.
Totes aquestes coincidències van tan comentades com el parlament de Tais Bastida, que va fer referència a la celebració de l’efemèride inventada, dient que ell va ser qui va “matar la criatura”. De fet, amb ell, i amb tota la gent d’aquell moment, desapareixia el BEI i començava a caminar la CEPC.
La vam matar o la vam fer créixer. El fet és que, per primera vegada en la història de l’independentisme estudiantil català, hi havia una actuació coordinada entre els estudiants independentistes dels Països Catalans. I, el més important, vam aconseguir trencar la frontera autonòmica, especialment aquesta que separa i cada dia allunya més el País Valencià i Catalunya.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les fronteres no són per a trecar-les si més no per apendre a respectar a les gents i els països i a la Universitat es pot apendre a respectar-les, per què una unió veritable és fa des del respecte a les fronteres i no des el seu trecament i violació.
Doncs quan les fronteres es trenquen, s’acaba trencant i manipulant les gents i els països. Éxacte el que va acabant fent el borbó Felip V, trencar les nostres fronteres sense cap respecte.