Francesc Vila i Femenia
Un saforenc a Barcelona
A Juli Capilla, l’hem de reivindicar com a saforenc. De fet, ser saforenc no és incompatible amb ser altres coses. Però, no el podem deixar perdre. De motius n’hi ha un cabàs: és una persona infatigable, que s’estima el seu país, que sap connectar persones per realitzar projectes de tota mena, que escriu molt bé i fa coses molt interessants i recomanables… com el poemari Aimia, que va merèixer el Premi Tardor de Poesia de Castelló de la Plana 2007, que acaba de publicar l’Editorial Aguaclara d’Alacant i que va presentar a la Llibreria Catalònia de Barcelona, dimarts passat.
De la presentació d’aquest últim llibre de Juli Capilla, que van fer Alícia Toledo, Sam Abrams i el mateix autor, destacaria què és un poemari d’amor en què homenatja i dialoga amb els clàssics de la nostra literatura: Jordi de Sant Jordi, Pere Serafí, Amadeu Febrer, Roís de Corella, Ausiàs March, Joan Salvat Papasseit, Vicent Andrés Estellés… (Sam Abrams va explicar això perfectament). També és important saber que “aimia” és un antic terme que significa amiga o estimada, segons la tradició dels trobadors occitans, catalans i valencians. I, per si encara no us ha picat la curiositat, heu de saber que aquest recull de poemes és un homenatge a la seua estimada, Maite Insa, que també va vindre a la presentació.
De Juli Capilla heu de saber que va nàixer a València el 1970 i que des de fa uns quants anys viu a la Font d’en Carròs, dedicat a tasques editorials i periodístiques, i a la creació literària. Té publicada una novel·la, L’home de Melbourne (Premi de narrativa Benvingut Oliver 2005 de Catarroja, Perifèric Edicions), i un altre llibre de poemes, Llibre dels exilis (Premi de poesia Vila de Lloseta 2006, Editorial Moll). I si voleu saber més coses, des de novembre de 2007 manté un bloc sota el títol Va de bo, cavallers!
Respon a martainsa Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pel que tinc entès, a més de frontenista, agustino, i escriptor, Juli també es reivindica fonter -ergo, saforenc-; fins al punt que li han arribat a canviar el cognom en alguna ocasió! -a Juli Escrivà!!-.