Estem assistint en aquestes terres catalanes a la manifestació benigna del poder financer mundial, que en altres contrades del món ho fa sota la forma de dictadura o ocupació militar. Aquí en el marc de la unió europea Catalunya es troba amb una classe política suposadament triada democràticament al servei dels poders fàctics financers i espanyols.
La política aplicada recorda el vell despotisme il·lustrat, però amb una mutació que li permet subsistir a l’Espanya del segle XXI. El lema del despotisme tradicional: Tot per al poble però sense el poble. El lema d’aquest nou despotisme: Tot contra el poble però amb el poble …
El despotisme, en una o altra forma suposa una clara separació entre el poder absolut i el poble sense dret ni capacitat per decidir el seu destí.
En aquest nou escenari el poble es veu obligat a triar entre opcions polítiques per a uns governs incapaços de canviar o incidir en els designis dels poders financers.
La direcció marcada per aquests poders és la de suprimir tots els drets ciutadans i laborals dels votants. Aquest poder capitalista mundial sota la màscara política de la democràcia burgesa fa por i al mateix temps sedueix el personal amb els cants de sirena de la societat de consum, però fa dos o tres anys que mostra la seva vessant més salvatge sense concessions a la galeria.
I a Catalunya el seu parlament com no declari aviat la independència es veurà reduït a un govern civil o diputació provincial depenent administrativament del poder central sense cap representació política que no sigui la de les eleccions espanyoles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!