la vida? Vols uniformar les ments, les visions del món? O potser no t’he entès. Saber-nos entendre amb llengües diferents complementant-les amb el llenguatge no-verbal és la major riquesa dels humans.
Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
La llibertat i la democràcia també està lligada a l’alliberament de la tirania de les llengües imperials. Al costat d’això, també moltes persones al món han patit i patiran el suplici de l’aprenentatge escolar, la gramàtica i l’ortografia de l’escriptura de les llegües pròpies, aquestes llengües amb un llarg i complex passat que les ha convertit en aquesta amalgama capritxosa de estructures reglades o semi-reglades, arbitraries i plenes de excepcions, curulles de singularitats i curiositats que caracteritza les llengües històriques associades a cultures, races, pobles, nacions i estats del planeta terra …
Sempre estaré al costat de les persones que opten per facilitar una llengua racional per al poble abans que el culte al passat històric, l’etimologia i les acadèmies. Cara a una economia en l’educació i democratització de la cultura cal racionalitzar les llengües maternes.
El complement de la racionalització de les llengües maternes és una llengua global de tots i de ningú. Al igual com es va crear el Sistema Métric Decimal, cal adoptar una llengua auxiliar apàtrida universal, ja sigui l’Esperanto , l’Interlingüa o la que decideixi crear les Nacions Unides, amb les següents característiques (lleguir el primer enllaç):
1) No ha de ser la llengua pròpia de cap poble.
2) Ha de ser una llengua pactada, no una llengua imposada.
3) Ha de ser una llengua senzilla, amb el lèxic imprescindible, sense lèxic superflu.
4) Ha de ser una llengua precisa, que no origine confusions o malentesos.
Aquest és un repte cultural indispensable cap a la igualtat i fraternitat universal.
(IMATGE: Torre de Babel segons Pieter Brueghel el Vell, segle XVI)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!