Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
La Via Claver com a límit de la no acció convencional.
L’anomenada Via Claver per als partits sobiranistes/independentistes a les properes eleccions generals espanyoles de 2015 és una possible operació política d’efectes importants i imprevisibles. Entenc la seva ràpida difusió i debat (1) i (2).
Aquesta Via Claver obre imaginar moltes accions a meitat camí entre aquest extrem límit de no acció i a l’altre extrem la consideració d’aquelles eleccions de 2015 com unes eleccions convencionals més. L’opció de presentar-se a les eleccions i després no assistir a les sessions del congrés és massa habitual entre els diputats espanyols com perquè fos notícia.
Jo en proposaria dues, segur que persones amb més imaginació que jo trobaran més de més pràctiques:
- Fer llista única de país amb actors i gent de l’espectacle per aquestes eleccions i aprofitar el parlament espanyol per fer accions espectaculars, happenings i perfomances de difusió i propaganda independentista (recordem les dones de FEMEN).
- Fer llista única de dones cantaires que amenitzaren el congrés espanyol amb peces populars catalanes.
Etc.
PD.- Demanaria que algú m’expliqués qui era aquest Claver i en quina situació va proposar la seva idea.
Salut i gràcies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!