Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

18 d'octubre de 2012
0 comentaris

“La puta i la Ramoneta” Style no és el meu . Vull la independència Style.

Amb el judici del Prestige tenim la rememoració de tot un símbol premonitori de l’enfonsament de l’estat Espanyol: L’ únic responsable serà el ciutadà que ha viscut per damunt de les seves possibilitats.

En el debat independentista, Tenim per un costat el PP i Rajoy que no sabem si puja o baixa, per al qual la independència de Catalunya són uns filets de plastilina i no una marea negra. A l’altre costat sembla ser que tenim com a adversaris principals Convergència i Unió, Duràn i Lleida i la meuca i la Ramoneta Style d’Artur i més , molt més….

Estic segur que en aquesta campanya electoral catalana a més d’eines d’estat, interdependència , independència incompleta, reformar la constitució, etc. sentirem coses molt més recargolades i veurem a la puta i la Ramoneta pujar i baixar pel Dragón Kan de la demagògia.

Jo no estic en aquesta guerra. La puta i la Ramoneta Style no poden guanyar les eleccions o seguirà la corrupció i l’engany continuo, acabarem arruïnats i esclaus d’una constitució i un estat en decadència absoluta.

Hi ha vida més enllà de CIU. Cal votat una opció clarament independentista. Una opció que done la veu al poble que de forma clara i diàfana es va manifestar el dia 11 de setembre per la independència de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!