Castell de somnis de Francesc Aguilar

És una onada d’aire fresc la presentació de les CUPs a les eleccions catalanes. La seva entrada suposaria l’entrada del carrer al parlament català denunciant la injustícia social i demanat la independència que és llibertat, sense les quals, llibertats i justícia, no n’hi haurà pau.

L’euroexcepticisme de les CUP per la construcció europea (poc democràtica i en favor dels especuladors abans que de la població), és fa molt més asumible quan l’Europa del capital es queda sense capital i ens vol explotar de mala manera per donar-li els nostres diners als especuladors a costa dels serveis públics, sanitat i educació, que també els privatitzen per guanyar més…

És inadmissible que la Unió Europea lliure a mans privades o potències estrangeres els sectors estratègics i els recursos que són drets humans inalienables: la seguretat i defensa, l’energia, l’aigua, l’alimentació, etc. Aquí en aquests temes és a on cal una sobirania forta i eines d’estat en benefici de la societat de Catalunya i la Unió Europea.

Per tant, crec que hem d’anar a pams i no es pot associar la independència de Catalunya amb la pertinença a la Unió Europea en la pregunta del referendum, com avança Mas. A dins o fòra de la UE ja ho veurem, però fòra d’Espanya, això segur. Sempre serem Europa, però el com el quan i el què a la UE ja es decidirà després.

Al costat fosc ens trobem CIU, que vol més eines d’estat però al mateix temps ensorra sanitat pública, educació pública i que elimina la paraula INDEPENDÈNCIA del seu discurs. Diu Mas als Matins de TV3 que la independència clàssica no ens convé i no és segur que la pregunta sigui si volem un estat. Es a dir, independència no clàssica= interdependència= més del mateig= no res. Com sempre una altra volta a la sínia de les frustracions, això sí, sempre retallant.

Aquests dies faré un exercici semblant i no diré les paraules “la puta i la Ramoneta”, ara diré per variar “la meuca i la Rufineta” , que és exactament el que continuen fent aquesta colla d’estafadors que ens porten pel camí del pedregar.