Castell de somnis de Francesc Aguilar

Es poden definir grans tendències a l’independentisme català,

Una tendència assenyala la necessitat que la societat civil s’expresse a fi que les institucions catalanes tinguin la força democràtica de transitar cap a un estat independent (d’Espanya). És una sortida al dèficit fiscal, la incompetència i la insolvència de la Generalitat de la comunitat autònoma. En aquesta línia podríem situar entre molts altres per exemple les explicacions del professor Carles Boix, que construeix el procés d’independència quasi com una simple reforma administrativa de Catalunya dins el marc europeu o mundial sense massa traumes.

Una altra tendència considera que el trànsit cap a una societat millor, més democràtica i lliure, igualitària i justa, culta i emprenedora etc. té un camí molt més probable d’èxit, o fins i tot una única sortida en assolir la independència de Catalunya…

Proposen utilitzar les institucions polítiques de govern autonòmic per poder fer el pas de la independència. Es tractaria d’una independència associada a un canvi social i regeneració democràtica com el propugnat per la CUP.

Evidentment els dos protagonistes de la independència són necessaris:

Les institucions polítiques necessiten un poble que les done suport i les legitime.

La societat necessita ser representada per les institucions en un procés de redefinició de Catalunya i les seves relacions amb el món. Reposicionament de Catalunya en el món en la que també participa Marianico el Recorto.