Castell de somnis de Francesc Aguilar

La interdependència, la independència actual no la clàssica passada de moda, les eines d’estat, l’estat propi, l’estat de la Unió Europea, el pacte fiscal, la bilateralitat i altres simulacions són les pastanagues virtuals post estatut dels discursos que emanen dels seus think tanks de perquè Mas faci creure als votants independentistes de CIU  que està dient allò que ells anhelen i desitgen. I després de l’august el clown, després del Tip, el Coll, després del poli bó el poli dolen o a l’inrevés en percepció espanyola, surt el Duran per rematar i diu que ni la manifestació de l’11 de setembre 2012 ni tot això que diu Mas vol dir independència…

Encara així la gent no creu el Duran i te fe, que és creure allò que no es veu, com fe i esperança en l’independentisme de Mas i en que serà el president que la faci realitat. Per als embadalits amb la transformació d’Artur des del dia 11 S, jo afegiria al lema de precampanya d’ICV-EUiA “Independent Catalonia is not CIU”

S’ha de trencar l’encís del magnetisme que sembla que emana del lider polític perquè Catalunya vegi la crua realitat: La independència de Catalunya es farà des de baix fins a l’últim moment o no es farà.

Tota la societat civil amb l’ajuda de veritables independentistes al Parlament de Catalunya són els protagonistes inevitables de tot el procés d’alliberament nacional. Si no, serà una independència miratge, un encanteri per continuar mal vivint o mal morint als ritmes de vaivé de la meuca i la Rufineta. I la imaginació per reinventar metes evasives s’està mostrant infinita en aquesta parella.