Castell de somnis de Francesc Aguilar

Allò oposat a creient, convertit, devot o fanàtic serà incrèdul o desconfiat, conceptes formats a partir de la negació, que no creu o que no confia. No m’acaben d’agradar, però. Hi ha paraules en positivo, escèptic o agnòstic, però sonen profilàctiques. Aquestes paraules apunten a l’objecte final de la creença, per exemple la deïtat, però per a mi allò més important, a l’instrument d’apropament i comunicació amb allò ignot que les persones han d’utilitzar, que és la fe.
Vol dir tot allò no creure en la independència i la llibertat de Catalunya, per exemple, ja que és inaprehensible?. De cap manera, això són figues d’un altre paner. Això no és fe per que ho veig. Això és confiar en nosaltres mateixos i en la nostra força, és la convicció que nosaltres podem canviar la realitat, és la seguretat en el nostre futur, en que tots junts podem arribar a una meta plenament terrenal i ben europea, no pas celestial. Done crèdit i avals a la Carme Forcadell, a l’ANC i a l’V per la independència del proper 11 de setembre. Des del País Valencià ens trobarem al tram 27, aquí i ara és l’hora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!