Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Aquesta democràcia espanyola no m’agrada ni gens ni mica.
Vull la independència de Catalunya i la regeneració democràtica.
Vull poder votar qui veritablement mana: Banquers, el director del banc central europeu, el president francés o el canceller alemany, qui governa les agències d’avalució, els presidents de les grans empreses on els nostres polítics es retiren amb sous fantàstics, etc.
D’altra banda, el sistema judicial m’agradaria que fos independent i estigués al servei de la justícia i de la operativitat de la democràcia, no al servei dels delinqüents per la seva ineficàcia, lentitud i corrupció.
Però l’anunci de la reforma constitucional per un president del govern espanyol que s’en va en un parell de mesos i el cap de l’oposició aspirant a governar entra en el terreny de l’esperpent…
La carta magna espanyola, fins ahir intocable, és rebaixada a un nivell instrumental a curt termini dels partits monàrquics, en unes maquinacions semblants a les peripècies mafioses de Berlusconi al parlament italià.
La constitució d’un estat com a norma general de drets i deures, el partits espanyolistes la volen degradar i que passi a ser una mena de reglament per a assumptes tècnics concrets del moment, com l’endeutament.
Seguint aquesta tònica, també la constitució en relació al dret a un habitatge digne o el dret al treball, que figuren a la carta magna, podria definir les condicions de dimensions, seguretat i salubritat que han de cumplir els habitatges dignes, o definir les condicions laborals del treball sense tenir que consultar sindicats. Tot a la constitució per sempre. En aquesta situació absurda, si es considerés que ara la’habitatge digne ha de tenir una antena de TDT, doncs ala, a canviar la constitució.
Oriol Junqueres apunta en aquest article a participar al joc, i diu: Si es tracta de ficar percentatges de política concreta per a tota la vida a la carta magna, no podríem fer el mateix també en temes de justícia social?
En fi, com ja he dit en altres entrades, els catalans no haurien d’anar al parlament espanyol a governar Espanya. S’ha passat l’arròs. Ja és hora d’anar per la independència de Catalunya. I pensar en la nostra constitució, una constitució com la de l’arxiu annex, la d’un estat lliure dins Europa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!