Castell de somnis de Francesc Aguilar

Davant la indefinició de projecte de país en gran part del món independentista o la definició de molts diferents projectes, faré una aposta per un independentisme apàtrida que provisionalment es pot desinteressar o deixar en un segon pla la autodefinició o la delimitació fronterera del territori nacional…

Possiblement la definició d’aquest enemic comú pot permetre un acord unànime. Desprès, veient com l’enemic amb l’excusa de la crisi econòmica aplica una política agressiva comú a la cultura, l’educació i identitats pròpies de determinats territoris i no a uns altres ens podrà facilitar també la definició dels països independents que somniem des d’aquesta cosa borrosa. Defensem l’escola en català i ens defensarem de l’enemic des d’aquesta cosa que no acabem de veure clara.

Segurament ens pot ajudar a consensuar les bases de partida de la unitat independentista l’apreciació de que hi ha un enemic comú que sí que te molt clar qui som nosaltres i que aplica polítiques devastadores a les televisions en llengua pròpia, a la llengua a l’ensenyament, a la cultura i alhora perpetra un espoli fiscal clarament diferent d’altres regions i territoris. La campanya #novullpagar contra els peatges a Catalunya, País Valencià i Ses Illes pot ser també un bon inici d’una lluita comuna.

Supose que al final de mil i una lluites trobarem que la mare de totes les batalles és la independència de l’enemic comú. També el model de societat lliure que volem per als nostres fills.