Castell de somnis de Francesc Aguilar

Eren els anys cinquanta del segle vint. El jove mestre va arribar casat de fresc al seu primer destí en l’escola d’una població rural d’interior feia uns quants anys. La seva dona carregava ja amb un fill, una filla i un nou embaràs.

Van buscar una xiqueta jove com a mainadera perquè passegés el noi gran de tres anys , el Cesc, a les vesprades. Així la dona estaria més descansada amb la resta de feines.

La primera tarda la mare prepara el noi que surt molt il·lusionat de la mà de una joveneta morena i prima, la Paulina. El passeig va durar poc, a mig camí ella li va dir que anirien a ca la mare d’ella i així van fer.

A la casa humil en un carrer perdut van accedir baixant tres graons i el noi va rebre la inspecció de unes dones grans (serien mare, àvies i parentes de la mainadera), que feien tertúlia mentre cosien. Passada la primera exploració del lloc el Cesc es va avorrir sobiranament al temps que les dones xerraven. L’objecte d’atenció del noi era aquella cinta engomada que penjava del cable de la única bombeta elèctrica de l’habitació i que il·luminava el centre de la taula del mig. Només aquelles mosques que es pegaven en aquella cinta repulsiva tenia algun interès per al Cesc en aquella sala buida.

Després d’un temps indeterminat que li va semblar una eternitat, van tornar ja de nit tancada per carrers foscos a casa seva. El Cesc estava fart de passeig i només tenia ganes d’arribar a casa i de abraçar la seva mare. La paulina rumiava que no seria bó que els pares preguntessin al xiquet i ell digués que no s’havien mogut de la casa de la Paulina.

Abans d’arribar la Paulina va parar i va dir al Cesc molt seriosament:

• Ara quan arribem a la casa no et paris amb els teus pares, ni els miris ni diguis ni una paraula i te’n vas a la teva cambra tot dret.

El noi que mai havia estat en mans d’un estrany, es va impressionar per aquella dona que controlaria la seva vida unes hores cada dia així que només obrir la porta la mare, va entrar amb cara seriosa, sense mirar ningú va creuar el saló on també era el seu pare i se’n va anar tot dret al dormitori.

El Cesc al llit sentia de lluny les explicacions de la Paulina i com s’acomiadava, la seva germaneta ja dormia i ell es trobava tot sol sense saber què fer. No tardaria molt en dormir…

Els pares al temps que sentien la radio en un vell aparell Iberia, van parlar del comportament del Cesc, un noi tant amorós i com el primer dia que sortia amb la seva mainadera s’havia tornat presumptuós, ignorant-los, a ells que li donaven tot….

A partir d’aquell dia els malentesos entre el fill i els pares mai deixarien d’existir. Mai tornaria a ser com quan només eren tres a casa. Més germans i anar a preescolar allunyarien Cesc de la simplicitat de relacions d’aquella primera infància.