Castell de somnis de Francesc Aguilar

Vaig fer diada complerta, a les vigílies amb els fusterians a Vilaweb i marxa de torxes amb Poble que canta i Solidaritat Catalana, al matí passejada pel monument a Casanova. A la Fira d’Entitats em van signar un parell de llibres, vaig saludar els amics esperantistes i cap al Fossar vaig saludar amics, al Passeig del Born carregar l’ànima en d’un acte polític múltiple amb Toni Strubell. A Barcelona va pujar una marea d’estelades en apropar-te a la manifestació del vespre. Dues hores abans de la convocatòria s’havia format una concentració en tot el seu recorregut impossible de moure…

Vaig participar amb Poble que canta, però no ens vam poder moure dels voltants de l’edifici de la borsa fins les vuit o dos quarts de nou.

(una concentració de gent tant atapeïda era un perill davant qualsevol imprevist per la impossibilitat d’accés d’ambulàncies o policia. La meva opinió: Aquesta manifestació hauria d’haver recorregut la diagonal de dalt a baix, en unes condicions d’amplària i espai per recórrer més grans i disposició per a la seguretat molt millors)…

Anant amb un bon pas vaig arribar al final de la mani al Parc de la Ciutadella a les deu de la nit però al darrere tenia encara milers i milers d’estelades. Al dia següent tenia afonia, ressaca d’estelades i una gran sensació en tornar en el primer tren a Castelló de la Plana.