Us deixe el darrer vídeo que vam gravar amb la gent de La Vitrola. És especial. Està enregistrat davant de la porta principal de l’Estadio Víctor Jara i de fons hi ha un mural de la
Brigada Ramona Parra (BRP).
La cançó, ja sabeu, és equilíngüe (ho explica Màrius Serra ací ) I la vaig voler gravar amb ells perquè fou l’exemple de com l’idioma no és mai una frontera sinó un pont.
País de carretera
Si un dia la derrota és la tristesa
que camina contra el mar
en la calma d’un país de carretera
secundària i hostil:
no abandones ni resignes l’alegria
a callar o a dormir.
Que la història no se salte ni dos versos
Que no pare a respirar.
Alimenta de memòria l’esperança:
No la tornes servil.
Ni combines la desídia traïdora
I la idea de partir.
I si un dia és enemiga la vereda
I és difícil avançar
No descanses, ni claudiques, ni t’entregues,
I al final venceràs.
La victòria està en no regalar-se a un amo
Ni rendir-se a l’opressor.
Un idioma no és problema, ni és excusa,
ni és coartada del poder.
que no intenten suprimir-te sobre un mapa
en despatxos de sal:
No podran apagar una estrella
Ni desconnectar el Sol.