Des de l’estrena de la primera pel·lícula del cinema sonor en valencià el 1933 "El faba de Ramonet", l’audiovisual valencià ha canviat molt.
Del 22 de novembre a l’1 de desembre se cel·lebra a Picassent l’Inquiet, el II Festival de Cinema en Valencià.
Com ja sabeu l’audiovisual valencià no té un gran recolzament públic, ni tan sols dels mitjans de comunicació que molts professionals de l’audiovisual fan possible. Així que, com quasi tot, hem d’estar agraïts per l’heroïcitat.
Aquest any el festival inclou una "Secció Clip" que compta amb les següents propostes:
Algemesí de Companyia elèctrica Dharma
Benvingut al paradís d?Obrint Pas
Bitllets de Verdcel
Canto de Xerramequ Tiquis Miquis
El pes d?un somriure de Feliu Ventura
Estiu de G-21 Km
Queda?t amb mi de Dijous Paella
Rap a dit de Ràpsodes
Reflex de Jezie
Rumba d?amore de Sva-Ters
Seguirem somniant de Sopa de Cabra
Vola?m a sa lluna de Cris Juanico
Wa Yeah! D?Antònia Font
Com veieu la llista és llarga i no entén de fronteres autonòmiques.
Segurament sense els clips els músics tindríem una miqueta més difícil la feina de donar a conèixer el nostre treball, per això hem de donar les gràcies als professionals de l’audiovisual que tradueixen en imatges les nostres cançons.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Completament d’acord.
Ara bé, l’objecte del meu comentari es deu al fet que de seguida que he vist el títol de El faba d’en Ramonet m’he vist empesa a llegir la resta de l’article. Fa anys que amb una amiga de la facultat volíem anar a veure la primera pel·lícula sonora en català. Vam fer una recerca, però des de Barcelona va ser impossible poder-la veure. Tan sols a València. Sembla mentida com el que va representar un primer pas per al cinema català hagi quedat arraconat d’aquesta manera, com tantes altres coses. Trobar material d’altres indrets dels Països Catalans que ja tingui una certa historicitat és una tasca que sembla gairebé impossible. Una mostra més que no hi ha comunicació entre els Països Catalans.
Gràcies per recordar-la!Encara esperem poder-la veure algun dia!
Completament d’acord.
Ara bé, l’objecte del meu comentari es deu al fet que de seguida que he vist el títol de El faba d’en Ramonet m’he vist empesa a llegir la resta de l’article. Fa anys que amb una amiga de la facultat volíem anar a veure la primera pel·lícula sonora en català. Vam fer una recerca, però des de Barcelona va ser impossible poder-la veure. Tan sols a València. Sembla mentida com el que va representar un primer pas per al cinema català hagi quedat arraconat d’aquesta manera, com tantes altres coses. Trobar material d’altres indrets dels Països Catalans que ja tingui una certa historicitat és una tasca que sembla gairebé impossible. Una mostra més que no hi ha comunicació entre els Països Catalans.
Gràcies per recordar-la!Encara esperem poder-la veure algun dia!
Com ha anat l’Inquiet? Pogueres anar-hi o voltaves per altres paratges? Jo me l’he perdut! Darrerament no creue massa la mar (que de vegades, més que uneix, separa…). Al Nadal ens convidem a sopar? Tot esperant-te encara, a Mallorca.