D’altres, com ara Sobirania i Progrés [web], matisen la cosa en una nota [aquí] on expressen que la “mobilització de rebuig a la sentència del TC no ha de produir-se sota el paraigua de la reivindicació estatutària“, sinó exigint el dret a l’autodeterminació. I acaben dient que: “Ha arribat el moment que la societat civil i la classe política catalanes apostin per l’únic projecte que pot dotar el poble català de les eines necessàries per garantir-se un futur de progrés, llibertat i benestar: la construcció d’un Estat propi.”
Mentrestant, al Fèisbuc comença a bullir l’olla amb l’aparició de debats i grups com ara l’anomenat NO VOLEM SENTÈNCIA, VOLEM INDEPENDÈNCIA [aquí] que promou l’enviament de correus-e als promotors de la dita manifestació i demana que es posi la següent frase a l’assumpte del correu-e: Només ens manifestarem contra el Tribunal Constitucional sota un lema independentista!
Perquè, esclar, com diu el Josep Sort [aquí] al seu darrer apunt al Bloc Gran del Sobiranisme [BGS], ¿qui es pensa, a aquestes alçades, que serem tan passerells que farem el préssec anant rere una pancarta amb un lema autonomista? No pas jo! Que es manifestin en defensa de l’estatutet de pega els que hi van votar a favor, que hi tenen tot el dret, només faltaria. Però, com bé apunta també [aquí] el periodista i blocaire Xavier Mir [bloc], el que cal és “saltar el mur“. I és que, pel que fa a mi, posats a esmerçar esforços i fer despesa de temps, si ens hem de manifestar, fem-ho per la independència. Tota la resta… collonades!
Afegit posteriorment: en una línia similar, vegeu [aquí] la nota de premsa de Deumil.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!