Una de les batalles de la política és, clarament, la comunicació. Moltes persones ja ho saben, però d'altres encara no, o bé ho saben d'una manera poc conscient, propera a l'oblit. La política són, entre altres coses, decisions i posicionaments. Decisions com ara aprovar uns pressupostos com els de la Generalitat. Però abans d'arribar a aquests moments crítics en què es prenen les decisions és quan tenen lloc les batalles de comunicació, que a vegades se centren en unes declaracions solemnes d'alguna persona amb la capacitat d'atreure l'atenció dels mitjans, a vegades en una sèrie d'opinadors i de persones influents situades als mitjans de comunicació i a vegades tot alhora.
Ara que ja fa setmanes que en aquest bloc no escric de política catalana perquè finalment estic convençut que tenim les coses ben encaminades com a país i he decidit canviar una mica de tema i mirar cap a Romania i la República de Moldàvia, permeteu-me que faci una paradeta abans de continuar per pura necessitat, per dir que aplaudeixo i encoratjo Esquerra i Junqueras a continuar en aquesta excel·lent línia que porten. Sí: jo, Junqueras. I crec que cada dia en som més i que això no és casualitat. Tenim a les mans coses molt serioses, grans responsabilitats i grans reptes. I personalment tinc més confiança que mai en la gent del meu país. Hi haurà dificultats, però, com diu sempre la Meius Ferrés i com va dir també Artur Mas, això sortirà bé.
Aquest matí, el parlament moldau ha votat una moció de censura que havia presentat el PCRM de Vladimir Voronin (a l'oposició) i a la qual ahir el PD de Marian Lupu (a la coalició de govern Aliança per la Integració Europea) ja va anunciar que donaria suport. Els vots d'aquestes dues formacions i els d'alguns diputats més d'altres formacions han fet que, per tres vots, la moció hagi prosperat. A fora del parlament s'ha concentrat un grup de persones per donar suport al primer ministre Vlad Filat, que ara té tres dies per presentar la dimissió al president de la república, Nicolae Timofti.
El nou ministre de Joventut i Esport de la República de Moldàvia es diu Octavian Ticu i és del Barça. Ahir al matí, el president moldau Nicolae Timofti va signar el decret i avui el primer ministre, Vlad Filat, l'ha presentat als treballadors i treballadores del ministeri. A la imatge, que encapçala el seu perfil de Facebook, el veiem amb una bufanda del Barça i en plena gesticulació. Ticu combina dues facetes que no són gaire habituals al nostre país, ja que és boxejador i historiador. Com a boxejador va guanyar la medalla de plata als europeus del 1999 i va participar als Jocs Olímpics d'Atlanta de 1996. Com a historiador és doctor en història i professor universitari i coautor, per exemple, d'un llibre en què repassa la història del futbol de l'Europa de l'Est des del comunisme fins a la globalització. Entre altres figures que estudia hi ha Nicolae Simatoc, de qui diu que ha estat el millor futbolista que mai hagi tingut Moldàvia. Simatoc va jugar al Barça entre 1950 i 1952.
Acompanyada d'una simple guitarra, Ada Milea [entrada a la Viquipèdia en català] és una de les artistes que trobo que té més talent de Romania. Les seves propostes són senzilles: agafa textos i els musica, una fórmula que no té gaire de nou, precisament, però que si es fa bé i amb originalitat encara funciona, com ella mateixa demostra a bastament. Els ingredients són l'humor, el punt d'habilitat dramàtica, un bon joc de veus amb els músics de qui s'acompanya i una gran "agilitat musical" (si em permeteu batejar-ho així) que demostra sobretot als directes (la darrera pista del CD Apolodor n'és una mostra indiscutible).
Explotació infantil? Gran instint comercial? Cas de nena prodigi? O simplement una feinada de postproducció? Mireu-vos-ho com vulgueu, però la qüestió és que Cleopatra Stratan, filla de Pavel Stratan, és una de les criatures més conegudes tant a la República de Moldàvia com a Romania com a molts altres països perquè resulta que amb poc més de tres anys va gravar unes quantes cançonetes i va fer uns quants videoclips on sortia la mar de graciosa i va ser la número 1. Si a aquesta edat feia això, què pot arribar a fer els propers anys, no?
El Consell de la Unió d'Escriptors de Moldàvia es va reunir divendres passat a Chisinau i va decidir proposar Paul Goma per al premi Nobel de literatura. El diari Timpul n'informava ahir al matí i altres mitjans, com Adevarul, se n'han anat fent ressò. És la primera vegada que es proposa a la República de Moldàvia que presenti una candidatura i aquesta ha estat la tria que han fet, tot i que Goma mateix ha declarat a Publika que ningú no li havia telefonat i que no en sabia res fins que no ho ha vist als mitjans.
L'octubre de l'any passat va aparèixer el volumJean-Claude Casadesus. La partition d'une vie, una sèrie de converses de Frédéric Gaussin amb el músic. El volum ha desvetllat l'interès de Victor Eskenasy, col·laborador de Radio Europa Libera, i n'ha fet un article que ahir va publicar al seu espai. Quin és o quins són els punts de contacte a banda i banda que fan que Eskenasy en parli i jo m'hi refereixi?
(Foto: Victor Eskenasy. Extreta de Radio Europa Libera)
Vista la bona acollida de l'apunt de diumenge, avui us faig una altra proposta musical del mateix país, però d'un altre estil, força més boig i sorollós, perquè hi ha d'haver moments per a tot i perquè avui els catalans estem contents amb l'aprovació de la nostra declaració de sobirania al Parlament. Coneixeu Zdob si Zdub? Hardcore moldovenesc, que diuen ells...
Un dels avantatges de poder entendre una mica el romanès és tenir accés a una cultura que és la pròpia de dos estats, Romania i la República de Moldàvia, i saber quines són les novetats d'aquests països en matèria cultural, social, política, etc. Avui m'agradaria oferir-vos una petita mostra del talent musical i artístic d'Alexandrina Hristov, una noia de Chisinau, la capital de la República de Moldàvia, que a més de compondre i interpretar músiques tan suggerents com aquestes és pintora i actriu.
Mihai Eminescu, considerat "el poeta" a la cultura romanesa, va néixer el 15 de gener de 1850. Grigore Vieru, que també és un poeta molt important, va morir el 18 de gener de 2009. Demà divendres, doncs, en farà quatre anys. Són dos grans referents.
(Imatge: bust de Grigore Vieru a la ciutat de Bălţi)
Avui Núvol publica una entrevista que Oriol Fuster i Cabrera va fer a Jana Matei. És una excel·lent entrevista a una persona que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2003 i a la qual devem una cosa extraordinària: la col·lecció Biblioteca de Cultura Catalana, una col·lecció de l'editorial Meronia que ha fet que la cultura catalana estigui a l'abast dels romanesos. Ara que aviat serem estat i que, per tant, tindrem finalment una administració forta que ens ajudarà a projectar la nostra cultura al món sense intermediacions distorsionadores o malintencionades, potser també és hora de començar a ser generosos amb altres cultures que tenim mig abandonades per culpa de quatre tòpics. Al cap i a la fi, cultura és intercanvi.
Aquestes festes de Nadal hem pogut gaudir de la projecció, als cinemes Verdi Park de Barcelona, de la pel·lícula Dupa dealuri, del director romanès Cristian Mungiu. La projecció, d'altra banda, ha coincidit amb el traspàs, el 3 de gener, d'un altre director, Sergiu Nicolaescu.
La darrera cosa que m'esperava aquesta setmana era trobar-me gent preocupada que em digués que ara no ho veuen gens clar, que el resultat del 25N fa que tot sigui molt més difícil. No sé quines ulleres s'han comprat, però no hi ha raons per estar deprimit o si més no hi ha les mateixes que hi havia abans de la jornada electoral. En Vicent Partal ha desarmat diàfanament en aquest vídeo l'intent espanyol de fer-nos creure que la davallada de 12 escons de CiU és una davallada de l'independentisme. No: tenim 87 diputats favorables a autodeterminar-nos, un president disposat a fer-ho possible i un cap de l'oposició que assegurarà la fortalesa del govern perquè pugui fer-ho i tan aviat com sigui possible. [Així ho vaig piular ahir i 60 persones ho han repiulat] Mai no ho havíem tingut tan bé com ara. Mai com ara el Parlament havia tingut un mandat tan clar. Què ho fa que hi hagi gent desanimada i preocupada?
xaviermir |
dijous, 15 de novembre de 2012 | 19:53h
La vaga general d'ahir ha estat una bona sotragada en plena campanya. El país és això: som els qui vam omplir Barcelona l'Onze de Setembre amb un missatge clar, "Catalunya, nou estat d'Europa", però també és la gentada que diu prou a unes polítiques que no són exclusivament d'Espanya o del PP, sinó també de CiU. La bona notícia és que això no vol dir que hi hagi cap fractura (lectura en negatiu d'incendiaris i altres persones de mala fe i de pitjors intencions), sinó que cal donar una resposta política tant a les reivindicacions nacionals com a les socials, que per a Esquerra Republicana són dues cares de la mateixa moneda.
Deia a l'apunt anterior que l'altre àmbit d'utilitat és el de l'espai ideològic i que aquest també està estretament vinculat a la necessitat d'una àmplia majoria parlamentària. Un altre company de bloc de MésVilaweb, en Miquel Roman, ho explicava molt bé dimarts vinculant l'èxit del projecte a la consolidació del seu caràcter estructural, més que no pas tàctic: "Per tal que sigui un canvi sobiranista estructural i, per tant, amb possibilitats reals d’aconseguir els seu objectius caldria que l’independentisme assolís la capçalera dels espais ideològics a Catalunya. És a dir, que la primera força parlamentària de dretes fos independentista i la primera força parlamentària d’esquerres fos independentista."
De totes les dades que ahir ens va fer saber el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, la que trobo més remarcable és la del 34,6% d'indecisos. Els #indecisos25n són tants que d'ells depèn cap a on es decanti finalment la balança. D'entrada, amb el que sabem de la intenció directa de vot, sembla que la majoria absoluta de CiU és més que clara. Actualment tenen 62 diputats i la majoria absoluta és a 68. Per poc que els indecisos es reparteixin de manera més o menys equitativa, res no fa pensar que la majoria absoluta de CiU estigui en perill. És lògic que CiU intenti rendibilitzar la valoració positiva que tots fem de la decisió d'Artur Mas i va començar a fer-ho amb un gran olfacte electoral amb allò de #totsambelpresident, al qual alguns contraposem un #elpresidentambelpoble o #totsambelParlament. (Per cert, que hi ha qui fa befa d'allò que deia el CEO que els votants d'ERC valoraven millor Mas que no Puigcercós al debat de política general, però la veritat és que veure un líder de CiU que finalment arriba a la conclusió que necessitem ser estat fa tant de goig que no podem sinó valorar-ho com cal; i això que en Puigcercós va fer el millor comiat possible com a diputat!)
"Es dirà que Catalunya va cap al precipici i s’intentarà utilitzar la llengua i l’origen geogràfic de les persones per enfrontar-les entre elles. Els que tinguin aquesta temptació farien bé de recordar que el castellà també és patrimoni de Catalunya, com el català ho hauria de ser d’Espanya, i, a més, un patrimoni estimat."
(Imatge extreta del mateix article de Junqueras a El Periódico)
Són paraules del president Artur Mas al debat de política general del passat 25 de setembre (novè paràgraf de la transcripció publicada per Vilaweb). Crec que són compartides per bona part de la població. I suposo que aquest reconeixement de la condició de patrimoni no és una presa de pèl per captar per a CiU els vots dels castellanoparlants i prou, com en algun cas ja he llegit que es diu de la intenció d'Esquerra Republicana. Estic convençut que és una frase formulada des de la visió de país i des de la voluntat de cohesionar-lo, especialment davant dels atacs que patirem durant el procés.
xaviermir |
diumenge, 30 de setembre de 2012 | 18:08h
Aquests dies que estem vivint conviden a gaudir-ne, a viure el present, a assaborir cadascuna de les declaracions, de les tertúlies, dels articles d'opinió i de les columnes periodístiques. Sentir el batec quotidià d'un país que ha decidit emancipar-se és un goig. Ens ho hem guanyat, després de tants anys de treballar-hi. Suposo, però, que tard o d'hora ens anirem fent a la idea de la nova realitat que estem construint i podrem pensar amb més nitidesa, ara que sabem que tenim futur, com volem que sigui aquest futur.
Ja que l'apunt catalanomoldau d'ahir us va agradar, avui us faig una altra proposta romanesa. Si teniu una estona i enteneu el romanès o podeu llegir els subtítols en anglès, no us perdeu aquesta pel·lícula, Moartea domnului Lazarescu (la mort del senyor Lazarescu), una crítica o una alarma o un advertiment, depèn de qui se la miri i des d'on se la miri. En aquest país nostre espremut per unes retallades que la il·lusió de la República Catalana no ens impedeix de veure i de patir, tenir un exemple clar de com es pot degradar el sistema sanitari és d'agrair. Ja em direu si us ha agradat.
