Per tancar el mes de juny, com sempre, us explico quins han estat els deu apunts més llegits. El que més interès ha despertat és aquell en què defensava la feina de Saül Gordillo a l'ACN i la d'ERC al Govern. Per què deu ser...?
   |  |
Crònica de la creació d'un estat propi
|
|
Amb la tranquil·litat que dóna saber que quan comenci el debat gros, aquell que ha de posar la independència damunt la taula de totes les llars del país, els arguments es decantaran a favor de tenir un estat propi, és un immens plaer veure com el projecte va ocupant els espais mediàtics. Ja he escrit en altres ocasions que el projecte polític dels qui voldrien continuar subvencionant l'Estat espanyol és un titànic que s'enfosa. L'iceberg ja ha rebentat la sala de màquines i l'aigua ja ha entrat a borbollons per molt que les pobres víctimes de la manipulació i la desinformació només hagin notat una lleu tremolor sense importància. El Cercle d'Estudis Sobiranistes ha penjat en set parts els vídeos del debat sobre la independència del programa de BTV "Els uns i els altres", presentat per Vanessa Petit. Tot un esdeveniment que no pot passar desapercebut. Tot un indici que el procés està molt més avançat que no sembla. A vegades algunes actuacions polítiques ens poden decebre, però no podem badar ni desanimar-nos perquè no hi ha motiu. Avancem, i tant que avancem!
Aquesta crònica de la creació d'un estat propi té avui una nova entrada amb la intenció de girar els ulls cap a Artur Mas, cap de l'oposició i probablement el proper president de la Generalitat de Catalunya vista la confirmació de l'actitud pseudokamikaze per part del PSOE-C. Avui diumenge, a l'espai l'Entrevista de Catalunya Informació, Mas ha fet una afirmació en la línia del que ahir es demanava a la concentració d'Acte de Sobirania davant al Parlament de Catalunya. Una afirmació, això sí, vinculada a una condició. A cadascú, allò que li és propi. Tal com recull l'Avui, en cas de produir-se un mal acord de finançament i una sentència sobre
l'Estatut desfavorable als interessos del país, "Catalunya haurà
arribat a la conclusió i a més a més, a la conclusió pràctica, per la
via dels fets, que per seguir lluitant per l'autogovern i per la seva
pròpia llibertat, la seva capacitat de decisió i pels seus diners,
doncs, la via constitucional i dels Estatuts d'Autonomia ha deixat de
ser útil". Podeu escoltar l'àudio i descarregar-vos-el des del web de catradio.cat.
Ja fa uns dies que es va posar en marxa aquesta proposta de denunciar l'intent de rendir honors a qui va ser falangista. És un tema que fa anys que s'arrossega i que s'emmarca en això que en volen dir la Transició i que no és altra cosa que el procés pel qual Franco i els seus partidaris van controlar el pas de la dictadura a la monarquia parlamentària que encara patim. Com que avui és Sant Joan, ves per on, m'ha semblat que era una data prou indicada per comentar que això existeix i que personalment hi dono suport.
Fa una estona Víctor Cucurull i Enric Fontanals han estat amb Xavier Grasset a L'Oracle de Catalunya Ràdio. Els acompanyaven Bernat Gasulla, Ricard Torrents i Matthew Tree. Hi eren en representació d'Acte de Sobirania perquè Catalunya sàpiga que dissabte hem de ser tots i totes a les cinc de la tarda a l'Arc de Triomf per anar cap al Parlament de Catalunya. Costa que a Catalunya Ràdio arribin aquestes veus. Per tant, abans que res, l'agraïment a Grasset i el seu equip. I lògicament, també a Cucurull, Fontanals i moltes altres persones que estan dedicant el seu temps i la seva energia a fer que l'Acte de Sobirania sigui possible i sigui un èxit. Només per això ja es mereixen que hi siguem. Però hi serem perquè volem.
Aquesta és una setmana important. Falten cinc dies per a la concentració a l'Arc del Triomf i la plantada al Parlament de Catalunya convocats per Acte de Sobirania. Tothom s'està movent i preparant, avisant contactes i enllestint coses. El rebuig a la ILP ha provocat una reacció de protesta que reforça enormement aquesta convocatòria. El meu primer i principal desig de la setmana, doncs, és que ens hi trobem tots i totes sense excepció. Preneu-vos-ho, si voleu, com una petita inversió de futur. Dediqueu-hi un petit esforç si no sou de manifestacions, perquè sereu ben recompensats en un futur no gaire llunyà amb més qualitat de vida.
Aquest diumenge les CUP decideixen si es presenten a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Fa uns dies va aparèixer un manifest a l'Avui en què un seguit de persones els demanàvem que s'hi decidissin. Jo era entre els signants. Des del més absolut respecte per una formació en la qual no milito, crec que seria bo per al país. Darrerament insisteixo força (ho feia aquesta setmana a Crònica) en la idea que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya ens hi juguem molt. Hem d'aconseguir que no es quedi a casa ni una sola persona de les que votarà SÍ al referèndum. Hem d'ampliar l'oferta perquè tothom pugui votar i hem d'aconseguir, alhora, que es perdin el mínim nombre de vots. No em fa patir la fragmentació. Crec que la independència crea mercat i que ho podem aconseguir. I no és una creença, sinó una evidència, que el tercer espai sobiranista, la presència d'una nova formació independentista al Parlament, és cada cop més possible. L'espai, en qualsevol cas, hi és i s'eixampla a cada dia que passa.
Pujo a l'autobús de línia regular i, com que és buit i el conductor és un xicot molt simpàtic que ha de fer un parell de minuts de temps abans de sortir per complir l'horari, s'inicia una conversa. Obre el diari (edició catalana d'un que en té també de castellana) i diu (C és el conductor; P és el passatger):
C: A veure què passa al món... P: Uf, no vulguis saber-ho. La meitat passa gana i l'altra meitat es mata. En el fons vivim al rovell de l'ou. C: Oi que sí? No sé pas com acabarem. P: En realitat sempre ha estat així. Canvien els escenaris i prou. C: Què vols dir? P: Que aquí, per exemple, ens esbatussàvem del 36 al 39 mentre altres vivien en pau. C: Ah, sí! I després, amb la dictadura... P: Exacte. Ara continuem patint moltes mancances democràtiques, però encara vivim relativament bé. (continua) El dia de Corpus vàrem enterrar
simbòlicament la via estatutària i vàrem donar el tret de sortida de
les nostres accions. Aquest 27 de juny és quan la nostra acció deixa de
ser simbòlica per esdevenir una exigència de responsabilitats a la
nostra classe política i una demanada de respostes i posicionament dels
nostres representants electes. L’acció començarà amb una concentració a l’Arc de Triomf a les 17h. D’allà, iniciarem la marxa cap al nostre Parlament a les 18h, davant del qual ens Plantarem a les 19h.
L’acció del 27 de juny ha de ser concorreguda i impactant. Per això cal que tothom faci un esforç. Et proposem diverses maneres de contribuir:
Recorda, l’Acte de Sobirania el farem entre tots. UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR Demà farà una setmana que Àngels Folch llegia aquest epitafi de l'Estatut i de l'autonomisme que trobareu adjunt al final. Ho feia en nom dels qui demanem un Acte de Sobirania, que en som molts. De fet, la majoria; una majoria que Montilla i el govern de la Generalitat de Catalunya s'entesten a menysprear i ignorar. No som únicament els qui vam pujar a parlar. No som únicament els qui érem a la plaça de Sant Jaume convocant tothom. En som molts més. Però Montilla continua deslegitimant-se cada cop que menteix dient que governa per a la majoria o, fins i tot, per a tots els catalans; i cada cop que assegura que Catalunya ha de continuar essent la locomotora l'Espanya. El 34,9% no és la majoria ni molt menys. La majoria volem un canvi d'estatus polític. I abans de parlar tan alegrement de locomotores, suggeriria al president Montilla que faci una ullada a les ponències de l'àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista. Zapatero continua amb la seva ofensiva temerària. Quan ja semblava impossible, quan tot feia pensar que n'estava escarmentat, va l'home i ens deixa anar una altra promesa. Ho ha fet en la inauguració d'una terminal aeroportuària que ni tan sols va acordar el seu govern i que ha arribat amb molts anys de retard. Davant de tanta estultícia, cinisme i mala llet, la millor vacuna és l'esperit crític i la iniciativa política.
Llegeixo a Crònica que el PSOE de Catalunya ha publicat un anunci a la premsa on demana perdó per no haver motivat prou l'electorat a les europees. És un canvi d'estratègia o de tàctica? Resultarà creïble? Potser volen fer-ne qüestió, d'això de ser honestos i bones persones. Potser per distreure el personal de la qüestió de fons, i és que tant si són bones persones com si no, continuen lliurats a l'obediència del PSOE. Penso que amb una de les seves campanyes de despesa milionària i amb unes galtes que arribin a Mallorca encara aconseguirien que fos creïble això que els hem de perdonar. Però no: no en farem qüestió, del seu perdó. De fet, ni ens el creiem, perquè resulta que després llegeixo l'Avui i allà em diuen que han demanat autocrítica a tots els partits i, ai las!, els únics que s'han negat a fer-ho han estat els anomenats socialistes. Au, doncs.
Hi és des de dijous passat cap a quarts de nou del vespre. Ignoro si algú l'ha intentat retirar físicament (no hi he tornat a passar des d'aleshores), però em temo que això no tindrà cap efecte. Per molt que s'amagui el cos del difunt, la seva absència crea un buit que s'eixampla i s'eixampla a cada dia que passa. Opinar de política és sovint l'art de la conjectura i del càlcul, l'aventura de l'aposta i el risc. Per això, de tant en tant quan pots emetre una opinió basada en dades empíriques et sents extraordinàriament tranquil. És clar que ningú no t'assegura que no et diguin que, a pilota passada, tot és més fàcil d'endevinar. Sigui com sigui, que el PSOE de Catalunya ha perdut el suport de dues-centes mil persones ja és una realitat que figura a les actes. Hi ha qui diu que era previsible tenint en compte la pèssima campanya que han fet, i que potser encara han tingut massa vots i tot. Però, és només en la campanya, que s'han equivocat?
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosDADES
L'ENLLAÇ
PER ON ES MOU EL SOBIRANISME
REFERENTS POLíTICS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
