EUROTOPIA

En l’any de la mort de STÉPHANE HESSEL i JOSÉ LUIS SAMPEDRO, dos ‘grandes personnes’; també del 70 aniversari de la publicació de ‘Le petit Prince’, vaig aprofitar la magnífica dedicatòria que va fer SAINT EXUPÉRY a LÉON WERTH en el llibre fa 70 anys per incloure’ls.

Així mateix com la caracterització de GEORGE BESSON sobre WERTH i les cites del llibre ‘Le petit Prince’.

Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una excusa seriosa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran pot entendre tot, fins als llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. Té molta necessitat de ser consolada. Si totes aquestes excuses no són suficients, vull dedicar aquest llibre al nen que aquest senyor ha estat. Totes les persones grans van ser primer nens. (Però n’hi ha poques que ho recorden).

 Corregeixo llavors la dedicatòria:

A LÉON WERTH, STÉPHANE HESSEL i JOSÉ LUIS SAMPEDRO QUAN EREN NENS.

Lectura nombre de judicis i caracteritzacions de Werth.

Vaig a explicar sobre un escriptor únic i inclassificable, que va tenir el seu apogeu abans d’embarcar-se en un llarg viatge a través del desert i la caiguda en l’oblit relatiu, en el qual afortunadament va escapar els últims quinze anys, un escriptor polifacètic, que era alhora un periodista, crític d’art, polemista, viatger, dramaturg i novel·lista, intel·lectual llibertari, compromès amb ardor i vehemència en els assumptes públics, però políticament incorrecte perquè sempre preservava acuradament el seu esperit crític i la llibertat d’expressió, amb el risc d’atreure una gran quantitat de ressentiment i odi, fins i tot en el seu propi camp, un refractari, un rebel, anti-clerical, anti-religiós, anti-militarista, anti-patriòtic, anti-parlamentari, anti-burgès, anti-colonialistes , anti-col·lectivista, traient les coses en un aspecte més net i ens obliga a mirar la Medusa a la cara, un pessimista empedreït, que encara no ha deixat de lluitar amb l’esperança de canviar les actituds i la millora de la vana i aberrant organització social, un misantrop empedreït, que encara no ha deixat d’estimar i defensar als humans més desgraciats amb una consciència superior, amb una ànima de nen, d’un home a qui sempre va acompanyar l’escàndol, perquè l’escàndol, no només és això, és elevar-se per sobre dels prejudicis i la mitjana de la massa impactant d’imbècils, però també és probable que desperti a les “ànimes ingènues” l’espurna de la consciència. Aquest escriptor és OCTAVE MIRBEAU, però podria ser també LEON WERTH, … o STÉPHANE HESSEL i JOSÉ LUIS SAMPEDRO, … la mateixa fraternitat -tot alhora ètic, polític i literari – donant-los moltes similituds, tot i la generació que els separa- només trenta anys i un dia.

Cites del llibre ‘Le Petit Prince’

Es veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.

Mai estem contents on estem.

Hem d’exigir de cadascú el que cadascú pot donar.

És molt més difícil jutjar un mateix que jutjar els altres.

Quan es vol ser enginyós, de vegades mentim una mica.

Els homes, va dir el Petit Príncep, es fiquen en els ràpids, però no saben el que volen. A continuació, es posen a donar voltes en cercles.

Però els ulls són cecs. Cal mirar amb el cor.

Ja saps … quan estàs tan trist es quan estimes les postes de sol.

El llenguatge és font de malentesos.

Vostè és responsable del que has domesticat.