Dels dotze cants que ens han arribat d’ell, és el que trobo més complert (amb una música vibrant, semblant a una dansa) d’aquest joglar rossellonès: Tant m’abelleix goigs, amors i cants, alegria, esplai i cortesia que el món no té doblers ni mantenida com millor d’això tingués per ben trobat; doncs, sé bé que mon
Concert: Passió segons Sant Mateu – J.S. Bach Gènere: Barroc Solistes: J. Dürmüller (tenor), M. Winckhler (baríton), M. Engeltjes (contratenor), M. Matheu (soprano) Conjunts: Capella Reial de Catalunya, Concert des Nations, Cor infantil Amics de La Unió (Granollers) Director: Jordi Savall Lloc: Auditori de Lleida Enric Granados Data: 14 de març del 2015 Valoració: 9
L’altre dia vaig llegir en un diari local de Lleida, un articulista que es queixava del tracte desfavorable que, segons ell, rep la sardana. I arribava a afirmar que esperava que amb la nova Constitució catalana, la sardana se l’esmentaria com a Dansa Nacional. Home, ara no ens passem! Ni pensem que la Constitució, qualsevol
Títol: Mil veces buenas noches (Tusen ganger god natt) Producció: Noruega Director: Erik Poppe, Actors: Juliette Binoche, Nikolaj Coster-Waldau, Adrianna Cramer Curtis. Valoració: 7 sobre 10 Una pel·lícula feta a la mida de Juliette Binoche, que supera amb escreix el repte. Com gairebé sempre, la seva actuació és convincent i bastant verídica. Una bona direcció,
Confesso que Antoni Tàpies ha estat un autor que durant molts anys la seva obra no m’agradava, ni em convencia cap de les seves declaracions. Tampoc ajudava un cert posat hedonista i una mica cregut, així com un caràcter una mica esquerp. Però en els darreres anys de la seva vida el vaig anar redescobrint,
“A casa, no se’ns fomentaven patriotismes ni respectes a cap bandera. Deien que l’amor a Catalunya s’ha de portar al cor. Les guerres es deia que eren fetes pels “miserables” diners. L’any 1931 va arribar l’esclat pacífic de la República, mot que jo sempre he associat a una llum solar. Tot el que era català
Aquest llibre, escrit des del 1966 i publicat el 1977, és una confessió íntima de l’artista, i per això ens dóna més claus per poder entendre’l. Una confessió sincera de la seva vida sense ànim d’amagar res, sigui bo o dolent, i intenta mantenir una certa distància no apassionada per explicar-se millor. És d’agrair. Pel