La matriu de qualsevol ésser és la font de tot l’Univers i l’origen de la seva dissolució.Després de molts naixements arriba l’home a ser savi. Sembla poc aquest fruit pels que són intel·ligents. Per la il·lusió que brolla de l’atracció i la repulsió, tota criatura és un pelegrí al·lucinat de l’univers. Tanca totes les portes,
“Els ulls són de la llengua torsimanys/ i quan les llàgrimes es vessen,/ més que les paraules expressen/ els secrets del cor, sense enganys.” “És cert que l’escriptor desapareix;/ l’obra, però, amb el temps subsisteix./ No escriguis, doncs, cap lletra per caprici/ que no et plagui del tot a l’hora del judici./ Usa la tinta
Els jocs nemeus i els ístmics se celebraven cada dos anys. Els primers se celebraven a la vall de Nemea, prop de la ciutat de Cleones. Els segons es feien al santuari de Posidó, a l’Istme de Corint. Juntament amb els Pítics i els Olímpics tenien la condició de panhel·lènics, és a dir, que podien
Si avui existís Píndar, segurament seria etiquetat com a home de dretes, però civilitzat. Ell preferia el sistema oligàrquic (avui en dirien de les elits) a la democràcia, però reiteradament va rebutjar la tirania (avui en diríem la dictadura o el totalitarisme). Amb tot, la distància en el temps no ha pogut esborrar la força
Sabem per referències d’altres autors del segle XIII que van existir alguns joglars catalans, dels quals no ens ha arribat cap obra: Ot de Montcada, Guillem de Ribes, Pere de Montsó, Pere la Roca o Bernat Vidal. Potser algun dia, els investigadors trobin algun document que ens mostri la seva producció. D’altres, ens ha arribat
Encara que només consta que hagués compost quatre poesies, alguna d’elles és força remarcable. “Bé m’ha molt temps menat a l’estil d’aura mon bon amor, com fa la nau en el vent; més lo perill m’apaga i m’amaga el que espero que tinc en vós fermament, em cal amar és ferm tot meu saber, que
Un altre trobador rossellonès, nascut prop d’Elna, del qual ens han arribat dues cançons: “I així com la nau al mar quan travessa ones i vents si se sent molt perillar sola endins té grans turments”. “Si he perdut mon saber que prou no sé on m’estic, ni sé d’on vinc ni on vaig,
Senyor de Mataplana, prop de Gombrèn, va participar en la batalla de Muret, va morir a causa de les ferides causades en ella. Ens han arribat tres composicions, d’una d’elles us destaco dues estrofes: “Escometre us vull, Reculaire: puix vestits no us duren gaire, de pobresa n’ets confrare dels bons homes de Lió, dono fe
La llegenda (o brama falsa que va córrer) diu que un marit aristòcrata (Ramon Castell), sabent-se cornut el feu matar, tallant-li el cap i donant el cor com a part del sopar a la seva dona, que se’l menjà. “Més jo m’alegro i gaudeixo per un goig d’amor que tinc al cor, d’on m’és dolç
De 31 cançons que ens han arribat, en destaco aquestes estrofes: “Cançó he començada que serà lluny cantada amb aquest so vell i antic que va fer Ot de Montcada ans que pedra posada fos al campanar de Vic. Per això he mogut la guerra que és crescuda de mon sogre el del front pic,
Sense ser professional, fou cavaller prop de Ripoll, de nou cançons que ens han arribat, destaco dues estrofes de la seva poesia més famosa: “Faré cançó abans que vinga mal temps, puix a Tolosa n’anam plegats. A Déu comano tot cant que resti ací; plorant me’n vaig, car les dones estimo més. Tot lo país,
Els jocs Pítics eren els segons jocs més importants. Se celebraven cada quatre anys en honor d’Apol·lo al santuari de Delfos. En un clima tant competitiu com el grec, havia jocs en honor de divinitats (Dionisíaques, Asclèpies, Heraclees, etc.), en l’àmbit d’una ciutat (Panatenees, Carnees d’Esparta o Heraclees de Tebes), d’altres eren d’una federació i
Dels dotze cants que ens han arribat d’ell, és el que trobo més complert (amb una música vibrant, semblant a una dansa) d’aquest joglar rossellonès: Tant m’abelleix goigs, amors i cants, alegria, esplai i cortesia que el món no té doblers ni mantenida com millor d’això tingués per ben trobat; doncs, sé bé que mon
Sóc home vell, pobre, menyspreat, no tinc ajuda d’home nat i haig molt gran fet emprat. Gaire res tinc del món cercat, molt bon exemple he donat: poc sóc conegut e amat. (Cant de Ramon, 43-48) El concili no ho facis pas per argent, castell ni or; respecta’l com quan un es mor. En
Pel camí de la costa veig un país, on es diu el mateix mot per viure i sentir. Vaig pels camps no marcats per fites o passaport, on es planta el mateix, on es menja i dorm ensems. Travesso el país de nord a sud, descanso, em saluden i contesten els mateixos mots.