estirant del fil...

Ramon Piqué. Professor. Detingut, incomunicat i torturat el juliol
de 1992. Membre de l’Associació Memòria contra la Tortura, és un dels 15
independentistes catalans que va dur l’Operación Garzón al Tribunal de Drets
Humans d’Estrasburg. El novembre de 2004,12 anys després, l’alt tribunal els
donava la raó i condemnava l’Estat espanyol [Països Catalans]

 “És
una paradoxa que formi part d’un
organisme que l’ha denunciat”

Fa dos
mesos ja alertàveu del risc que nomenessin Garzón al CPT europeu?

Feia setmanes que les organitzacions de la Coordinadora per a la
Prevenció i Denúncia de la Tortura sabíem de la candidatura d’aquest jutge al
CPT. Per aquesta raó una vintena d’entitats d’arreu de l’estat vam fer arribar
al president d’aquesta instància internacional el nostre rebuig. Amb un
imprescindible argument: les gairebé tres-centes persones que van ser
detingudes arreu de l’estat per ordre d’aquest jutge en règim d’incomunicació i
que van denunciar haver patit tortures. El nomenament s’ha d’entendre com una
forma de pressió del govern espanyol. Un govern que sempre s’ha destacat per
negar la pràctica de la
tortura. Malgrat totes les organitzacions internacionals, any
rere any, l’assenyalen com un dels estats on la pràctica tortura encara és una
assignatura pendent de resoldre.

Com
sintentitzar-ho?

La paradoxa final és que, ara, d’aquesta instància europea que
és el CPT en formarà part un jutge que ha estat denunciat als seus informes.
Atenent-ho tot, només es pot qualificar de notícia negativa: com un pas enrere
en la lluita per l’eradicació de la tortura.

El
juliol de 1992, vas denunciar davant seu tortures. Quina actitud va prendre?

Molts dels detinguts en l’operació Garzón vam denunciar haver
patit tortures davant d’ell. A més, les lesions visibles que molts de nosaltres
presentàvem posaven de manifest quin era el tracte que havíem rebut a mans de la Guàrdia Civil. Tot
i això, l’única acció que Garzón va emprendre va ser demanar un informe a la
metge forense i al guàrdia civil instructor. Evidentment aquell informe concloïa
que totes les nostres lesions eren fruit d’autolesions. Era l’informe que li
calia per poder tirar endavant amb la seva instrucció en contra nostra, que era
l’únic que probablement li interessava.

Quants
ciutadans catalans han patit els seus rigors?

Tots els detinguts de l’Operació Garzón vam ser víctimes de
tortura. En total una trentena d’independentistes. Sense oblidar que també va
dirigir l’operació que va afectar sis militants independentistes l’any 1995, un
cop més amb noves denúncies de tortures.

Amb
Garzón concorre que determinats sectors progressistes el defensen. Per què
creieu que és tan poc conegut el seu paper negatiu en l’àmbit de l’eradicació
de la tortura?

Se’ns fa difícil entendre-ho si tenim en compte que en matèria
de drets humans no pot haver-hi mitges tintes. Especialment si considerem que
al nostre país aquests sectors progressistes sí que coneixen el seu paper i
saben de les sentències del Tribunal d’Estrasburg que apunten a sumaris
instruïts per aquest jutge. La defensa que fan aquests sectors d’un jutge que
ha estat còmplice de la pràctica de la tortura a l’Estat espanyol els
deslegitima. Un altre tema, més complex i més difícil per nosaltres, és el
suport que rep de víctimes de la tortura sota les dictadures conus sud de l’Amèrica
Llatina. En aquests casos, som capaços d’entendre aquesta actitud. Encara que
ens faci mal. Tot i així, com a víctimes de la tortura allò que no podem deixar
de denunciar és l’actitud hipòcrita d’aquest jutge i de les persones que li
donen suport.