Doncs, no sé com fer-ho!
M´agradaria transmetre il-lusió carregada d´utopies si ho voleu però al cap i a la fi, il-lusió i no em veig capaç perquè estem encallats en l´atzucac del plany
permanent.
Resulta que desde fa un cert temps que em poso davant de l´ordinador, donc una ullada als diaris, veig els últims blocs editats, obro la pàgina del meu, i sóc incapaç d´escriure-hi rès de positiu, és tal l´obsecació, el decencís i la sensació d´inutilitat, que acabo sortint-me´n sense haver escrit rès.
Deixant enrera infantesa i joventud malmesa i empobrida per la grisor asfixiant d´un sistema polític imposat i anorreador, hi hagué força gent que mantingué l´esperança i la il-lusió per a fer coses i Déu n´hi dó!
No penso magnificar situacions de lluita i resistència passats perquè al cap i a la fi, és el què pertocaba i avui, relaxament total! Ens falta la força i la il-lusió per escometre nous reptes de futur amb mentalitat lluitadora, en comptes de fer-nos diàriament recordatoris planyívols del malament què ens tracten els nostres colonitzadors amb els qui en la majoria dels casos, directe o indirecta-ment els fem el joc fent-los concessions com a bons espanyols que sóm.
Si us plau, desperteu consiències!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!