Indefinició?
A redós d´una pregunta
Empobrint la població es pot construir un país pròsper?
Tothom ho sap que no i, algú haurà de fer alguna cosa després d´aclarir quin és el fosc propòsit d´aquesta bèstia insaciable – d´aquest poder econòmic – que sembla que encara en vol més després d´haver-se apoderat del poder polític sense deixar-los marge de maniobra per a poder governar sense demanar-los permís, o sigui, cal saber, fins quan o fins a on s´ha d´arribar.
Hi ha un mot que es repeteix en molts àmbits i ho he fet jo també, és aquest de…poder en comptes de servei, i ens hi hem acostumat fins hi tot, els qui mai hem assolit aquest estadi, els qui esperem resultats d´un ben fer que no trobem per enlloc, o sigui, d´allò que sen deia esperit de servei, res de res! aquesta inutilitat política d´avui que es disfraça d´estat protector que ja proveirà, està farcida de Maura´s, Lerroux´os i feixistes vestits tots ells amb pell de xai i que ens ho faran tan difícil com pugin per allargar aquesta agonia de la dependència que estem patint.
Ara que ja no ens podem refiar dels pretesos bons propòsits, no hem de deixar-nos seduir perquè tenim un enemic i Macià ho tenia clar, ell sí va plantar cara i no se´n va sortir perquè el poble que tenia al darrera no va tenir fe en sí mateix.
El veterinari i polític Rossell i Vidal que tan bé coneixia la naturalesa animal i humana digué que ” en la naturalesa, com en la política, res es fa de franc; tot s´ha de guanyar ” i ara ve l´última pregunta, sabrem guanyar-nos el respecte i la llibertat?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!