sensibilitat nacional, no cal oi?
Davant la inutilitat d´un govern "català" que ens és advers,que no
reconeix ni defensa els nostres drets,la gent de Catalunya Acció ha
tramés aquesta carta al President Montilla que no ha de servir de
gran cosa però en quedarà constància i de cara al futur,sabem ja amb
què comptem i amb qui ens la juguem.
Sr. President:
Em permeto dirigir-me directament a Vós en resposta a la lletra que el
Gabinet de la Presidència de la Generalitat va enviar contestant la "carta
oberta a les institucions catalanes" signada per molts compatriotes i
enviada a través de Catalunya Acció. Aquest tracte sense intermediaris
evitarà d’entrada el tan poc elegant "m’han dit que li digui…" que
utilitza el vostre director general de relacions externes, Sr. Jordi
Menéndez, en la seva resposta i que demostra simplement la vostra
incapacitat d’assumir la responsabilitat en primera persona quan les coses
van mal dades. Tot i que, de fet, no m’ha sorprès la vostra resposta a
través de terceres persones. Està en la línia de la vostra política:
esmorteir tot allò que toqueu.
Us recordo una vegada més que si hem signat aquesta "carta oberta" és perquè
exigim allò que és nostre i que paguem amb el nostre esforç, i no pas perquè
tinguem intenció de "compartir" un simple "punt de vista" amb vós. Heu
confós la relació entre poble i servidor públic amb una tertúlia de cafè. En
conseqüència, us fem avinent que el sou que cobreu del poble de Catalunya no
és per dir-nos quin és el nostre "estat d’ànim". Per això ja sabem que
existeixen els psicòlegs. Com tampoc us paguem el que us paguem per
donar-nos com a única solució a la situació d’emergència que viu el país un
fastigosament burocràtic "prenem nota". Això és al màxim que arribeu?
Tanmateix, diu el vostre director general que la vostra obligació és
"estar-hi atents" a les "incidències que es produeixen en la nostra
societat". Feu de president o feu de "sereno"? Desgraciadament ni una cosa
ni l’altra. La vostra obligació hauria de ser dirigir el país amb eficàcia i
dignitat encarant-vos a qui faci falta, i si les situacions us superen
sempre us queda allò tan terapèutic i noble en una democràcia: DIMITIR.
Amb tot, tal i com ja afirmàvem en la nostra "carta oberta", demanar aquí
que plegui algú és demanar la lluna en un cove. És clar, on aniria? Veient
doncs la inutilitat de les nostres protestes ens caldrà anar més enllà per
tal de garantir el nostre futur col·lectiu i desemmascarar els responsables
i còmplices de la situació. És per aquest motiu que, a partir d’aquests
moments, utilitzarem tots els mecanismes al nostre abast per tal de fer
efectiu allò que cal fer quan un govern es transforma en adversari del propi
poble que diu representar. L’esperit de la nostra política serà combatre
aquells que violen sistemàticament els nostres drets com a poble, siguin a
Madrid o siguin a Barcelona.
Sabem perfectament que aquestes situacions no són noves en la història.
D’altres pobles les han viscudes i han esdevingut el prel·ludi de la seva
independència nacional. És per això, per exemple, que els pares de la
pàtria nordamericana van escriure això en la seva proclamació
d’independència: "Per garantir aquests drets s’institueixen entre els homes
els governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment
dels governats; que quan s’esdevingui que una forma de govern es faci
destructora d’aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la,
i instituir un nou govern que es fonamenti en els esmentats principis".
Atentament,
Santiago Espot
President executiu de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!