no podem queixar-nos
Doncs sí, patim la síndrome de la ingenuïtat i sembla que no en som del tot conscients i com sempre, seguirem enfrontant-nos per a demostrar a no sé qui, no sé què i el resultat queda com sempre ben patent, en canvi enfront, hi tenim els que sí saben quan s´han de posar d´acord dins i fora del nostre país per a defensar i imposar el seu criteri d´una ” unidad de destino…” que encara dura i sembla que molt arrelat al subconscient de molts dels acomplexats habitans d´aquesta colònia.
Algú ha dit que…amb vots i sobre tot amb l´abstenció, ha quedat demostrada la poca confiança en nosaltres mateixos, llavors, queda clar que ho hem deixat tot plegat en mans d´altri que desde la capital de la “unidad”, ja decidiran per nosaltres i no cal que ens queixem per les pràctiques i les persones que les porten a terme.
Ens hem ancorat en el conservadorisme i en la cultura del mínim esforç, doncs…fins que no reaccionem perdent “la por a la llibertat” com diu l´Erich Fromm, malauradament…això és el què hi ha!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!