7 de setembre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Desperta ferro!

Què cal fer?

 

 

Veient l´estat en què ens trobem – deplorable, no cal fer-ne un llistat oi? – doncs, haurem de preguntar-nos “què cal fer”, vol dir això, que després de les manifestacions, del “bota,bota”,

les reivindicacions, els homenatges, els manifestos i l´autocom-

plaença d´haver celebrat la nostra Diada, cal que parem atenció en quina serà la nostra actuació individual l´endemà en les nostres tasques diàries, si serem capaços de mantenir la mateixa actitut militant i coherent amb els missatges de l´onze de setembre.

Hem de desfer-nos del llast que ens oprimeix sense capficar-nos en les crítiques i el victimisme per no arribar enlloc i pensant què res es pot fer, hem de guanyar-nos el respecte i els espais de llibertat que ens corresponen comprometent-nos cadascú de nosaltres amb militància constant i esperonant les persones del nostre entorn a participar individual o col-lectivament en corrents associatius que n´hi ha d´àmbits diversos i amb prou influència en el cos social i polític.

Ens equivocarem en moltes ocasions, si cal, haurem de rectificar, però en moltes més, l´encertarem! tot plegat és part de la nostra llibertat personal i l´any vinent per aquestes mateixes dates, farem balanç dels avenços i ho podrem celebrar preguntant-nos de nou, ” què cal fer”.

El Mestre Casals ho havia dit en altres paraules ” Cadascú al seu lloc, com en una orquestra…Quin acord s´obtindria!”

11 de setembre Diada Nacional

13 d´otubre Xirinacs al Palau

——————————————————-

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!