L?ICIP publica una monografia sobre els esperantistes catalans
L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha publicat un treball d’Hèctor Alòs titulat Els esperantistes catalans. Un col·lectiu pacifista en un món global.
La monografia ha estat publicada en la col·lecció Working Papers amb la qual l’ICIP vol crear un fòrum obert sobre temes relacionats amb la pau, els conflictes i la seguretat. L’objectiu és obrir el debat i la discussió sobre els problemes actuals, tant teòrics com relacionats amb la recerca, el manteniment de la pau i la resolució de conflictes. Amb la col·lecció vol proporcionar textos accessibles, valuosos i revisats per experts.
L’estudi no sobreentén, com en enquestes anteriors en altres països, el concepte d’“esperantista” com el fet de ser membre d’una associació esperantista, sinó que estudia quina concepció en tenen els mateixos membres del col·lectiu i persones pròximes.
Els resultats mostren algunes diferències notables entre els esperantistes catalans i la resta de la població catalana, particularment en relació amb el nivell d’estudis, les opinions polítiques i el lleure. Per altra banda, confirma els resultats obtinguts amb esperantistes d’altres països, malgrat algunes diferències sensibles, que potser podrien explicar-se per la minorització nacional i lingüística dels catalans.
Dues matitzacions:
La primera és no donar prou importància, crec jo, al moviment esperantista sorgit als ateneus i sindicats a principis del segle XX al nostre pais. No són mitificacions, sino fets reals (malgrat que la historiografia “oficial” hagi passat de puntetes sobre aquest tema) viscuts per molta gent en aquelles èpoques. Cert que la burguesia tenia els seus esperantistes, com també és cert que uns pocs falangistes també se’n van fer ressó. I no diguem d’alguns militars… La força que tinguè el moviment llibertari i lliurepensador al si del moviment esperantista fou important fins a l’esclat de la 2a guerra mundial. L’associació SAT va ser (és) un exponent de l’esperit primigèni d’en Zamenhof enfront als nacionalismes estatistes i les guerres que aquests nacionalismes estatistes comporten. I un Congrès internacional d’aquesta associació anacionalista es va fer a València.
La segona matització ve arràn de la religió. Deixant de banda que fora interessant un estudi sobre la religió “ideada” per en Zamenhof; no es diu res de la Fe bahà’í i la seva aposta per lesperanto com a idoma auxiliar mundial.
Atentament