Poc-moderna

Aquest matí s’han fet públiques les dades de l’Anuari de la Música 2012: pels que no ho conegueu, es tracta d’un número que desde fa 10 anys mira de retratar el panorama musical català amb xifres. Sí, allò tan avorrit i tan necessari de posar percentatges a la nostra realitat. Se n’encarreguen d’impulsar-ho i fer-ho realitat el Grup Enderrock i ARC (l’associació i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya). 
Enguany les xifres parlen del que ja sabem, la crisi (estem valorant la possibilitat de sumar-nos a la iniciativa de dir-li estafa, i de repetir cada cop que algú parli de crisi, que el que en realitat és, és una estafa). Durant la roda de premsa l’IVA també ha estat el malaurat protagonista (aquest nou impost que converteix a la cultura en un bé de luxe, ja sabeu).
Després de la roda de premsa, podem recalcar diversos punts. Per exemple: resulta que les sales programen més concerts que mai, però que hi ha menys públic que mai assistent als concerts. L’escletxa, la bombolla que revitalitza aquestes males notícies, és el creixement dels festivals, l’únic lloc on el públic ha crescut (en un exitós 47,5%). Les retallades també han arribat en l’àmbit musical, les ajudes públiques a la música per part de la Generalitat de Catalunya s’han vist reduïdes en un 9,2%. No ens sorprèn.
I tot plegat és alarmant, però els menys moderns ens hem sorprés (esglaïat!) d’una altra informació. D’entre tot aquest mar de xifres, les dades del Baròmetre que parlen del consum musical dels catalans (emprades per fer una part d’aquest Anuari), mostren que els catalans sí que escoltem música (un 92%, majoritàriament per la via radiofònica), però també mostren que només un 31% va a concerts. Això significa, que a 69 de cada 100 catalans durant el 2011 no se’ls ha posat la pell de gallina gaudint de la música en directe. No saben el que es perden…
 

Perquè està molt bé comprar discos, gaudir de la ràdio (un lloc on descobrir nous grups), ballar davant del mirall de l’armari de casa amb el tocadiscos girant al menjador, veure videoclips surrealistes i cantar cançons amb els altaveus a tot drap a dins del cotxe, però el que s’aconsegueix viure en els concerts, el que es desprèn de la música en directe, això són figues d’un altre paner. D’un paner on, segons les dades de l’Anuari de la Música, 69 de cada 100 catalanets no mengen. D’acord que la crisi apreta, però la possibilitat d’assistir a concerts (bons o boníssims) gratuïts és més que elevada. Costa d’entendre com pot ser que en un any no hagin anat a cap concert. De veritat que no saben el que es perden…