Poc-moderna

Hi ha coses que només et passen un cop a la vida (o això esperes, o això desitges amb totes les teves forces). La religió poc-moderna fa públiques en aquest post aquelles coses que han passat en el darrer mes i que espera no haver de viure properament (cap tragedia, estigueu tranquils). Coses d’aquelles que han de passar un cop a la vida (però que amb un cop, ja n’has tingut prou).

L’exemple que desencadena aquest post és previsible; els poc-moderns esperem no patir més trasllats en els propers anys, i fem una crida perquè mai més en la nostra existència haguem de fer dues mudances (de casa i d’oficina) en un sol mes. Per la nostra existència –i la dels nostres còccix–. No volem veure més caixes de cartró. No volem enganxar-nos més els dits amb cinta adhesiva marró. No volem haver de descobrir que sota dels mobles hi ha vida extraterrestre. No tenim ganes d’haver d’empaquetar i desempaquetar. No volem descobrir tota la merda que tenim acumulada. No volem tornar a desenvolupar la faceta possessiva (i anar posant el nom al ratolí de l’ordinador, la pantalla, la cadira i el pot de llapissos perquè no es perdin entre camions i d’altres estris a rodes).
Mai més…

També esperem no tornar a caure en el parany de trucar al servei tècnic d’un electrodomèstic antic –amb esperances de reparació (o rehabilitació)– perquè et cobrin 41 euros i et diguin “compra-te’n un de nou”. També mirarem de no tornar a empalmar festes de Gràcia, concurs de cantautors, festes de Sants i Acústica sense descans entremig (i festes del Tura, i diada, i Altaveu, i MMVV, i… el que queda). També tenim ganes de descansar; esperem que la motxilla tingui uns dies de descans. I tampoc tenim ganes que tots els nostres amics es posin d’acord per també fer mudança alhora, i carregar neveres, rentadores i sofàs. De tot se n’aprèn, diuen.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!