Poc-moderna

Ahir va ser una gran nit. Ho demostra la cara amb la que la gent va arribant a la redacció –en horaris diversos i dispersos– per posar-se a fer la crònica de la festa.
Servidora va passar-se la jornada a la Sala 3: jo crec que la més exitosa i concorreguda, potser per ser la més petita i acollidora. Tenia grans propostes musicals. Els Anímic i El Fill del Mestre van mostrar per duplicat la seva complicitat, Verdcel van jugar molt bé les projeccions -tot i la manca de temps-, els Filippo Landini i els seus pantalons arrapats van ser una grata sorpresa, la Clara Andrés va deixar el llistó femení ben amunt i en Cesk Freixas va ser tan entranyable com sempre.
Pel que m’han dit, mentrestant a les altres sales hi havia músics amb cadires de rodes, en Pla dient que l’Enderrock tenia més vides que els gats, els Sanpedro clicant l’ullet a Ferran Amado –l’home del Sona 9– i d’altres moltes sorpreses. Però tot això ho esbrinareu al proper Enderrock. I els que s’ho van perdre, ho van fer per un simple 0-0.

I després de la festa? Volem fer safareig!
Doncs sí, benvolguts amics, després va continuar una altra festa al Pepe’s (on durant el concert s’escapaven els culés a veure el partidet). Una gresca basada en hipoteques, futbolins, músics elitistes (que no etilistes) i ganes de celebració. M’explico, no patiu. Mentres uns parlaven sobre hipotecar-se o no hipotecar-se (gran dilema), d’altres jugaven al futbolí: hem de reconèixer que els del Jaç van guanyar als Enderrock’s (tot i que el partit va ser molt ajustat fins al final). Sort que va arribar el Sona 9 per arrassar davant de tothom. Per allà també rondava algun músic fent petar la xerrada, i la conclusió va ser que cal reescoltar el darrer disc de Refree. Una gran nit per celebrar l’aniversari, amb + MÚSI-K Q MAI!

Si voleu saber que passava a la Sala 2, ho explica en Palà!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!