Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
N’hi ha que s’entesten a aferrar-se a la imatge de quatre peluts rascant guitarres. N’hi ha que s’entesten a aferrar-se a la sonoritat acústica dels inicis. N’hi ha que s’entesten a aferrar-se al fenomen fans batejat com a ‘Gossos Mania’ de fa uns quants-bastants anys. N’hi ha que s’entesten a retroalimentar les idees prestablertes sense donar la possibilitat de sorprendre’s.
Voleu saber el que s’estan perdent?
Mentre entrevistava al quintet de Manresa pel número especial de l’Enderrock, en Santi Serratosa explicava que per a gran part del públic, ell encara no és un Gos. Per alguns encara és un annex que de tan en tant mou les baquetes i fa bulto. Com també per gran part del públic la paraula Gossos encara va enganxada a un tipus de música que els va deixar d’agradar -o que mai els va agradar- i no entenen aquesta gran revifada del grup. Segurament són la gent que no ha escoltat Oxigen, i la mateixa gent que avui a la nit no anirà a l’Auditori per bufar les espelmes amb aquest quintet, que també en fan 15. Una llàstima. Sempre els quedarà sentir el Drexler cantant ‘Club tonight’…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I també n’hi ha que s’entesten a fer “boicot”, encara, als Gossos per haver fet un disc en castellà, si és que n’hi ha de tots colors…