Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Tenia una cita pendent. D’aquelles que per una cosa o altra vas retardant [sabíeu que aplaçar significa donar plaça?], però esperes amb candeletes, i saps que tard o d’hora arribarà. Ahir, sense haver-ho previst, per fi ens vam retrobar.
Caminàvem buscant algun lloc per sopar (havíem de celebrar que feia 28 anys que van parir-ne a una de ben poc-moderna), i l’aparició va ser mentalment clara; Cheese Me. Nom seductor i concepte brillant; a mig camí entre dos plaers terrenals, el formatge i els petons. Perquè si Kiss Me ho podríem traduir per ‘fes-me un petó’, per una regla de tres (o tres mil) Cheese Me significa ‘fes-me un formatge’. El lema ideal pels poc-moderns, aquells que ‘de grans’, volem ser un formatge… Fantàstic!
I vam optar pel menú, a la terrasseta, amb vi blanc i bona temperatura ambient. I si pensàvem que tots els plats de la carta tindríen l’ingredient màgic –hauríem d’esbrinar si ja existeix al Feixbuc el grup de ‘fans del formatge’, per adherir-nos a una altra campanya inútil–, la desil·lusió va arribar amb els ‘Anti-cheese’. Els segons del menú tampoc en tenien –quina gran llàstima–, però tot i això, el formatge de primer i de postres, no van decebre les papil·les (les gustatives, és clar). Una mica de formatge, una mica de brillant companyia, una mica de bona conversa, una mica de nits d’estiu…
[Declaració de principis: Ni bombera, ni ballarina, ni princesa, ni professora, ni perio-lista… jo, de gran vull ser un formatge. I
vull ser-ho perquè si sóc un formatge seré exquisita. Sí, sóc fanàtica dels
formatges; dels pudents i dels no pudents, dels de cabra i dels
d’ovella, dels secs i dels florits. Formatge a l’amanida, una
bona taula de formatges, formatge de postres, entrepà de pa –amb
tomàquet– i formatge, la pizza de quatre (mil) formatges, el formatge
ben fos i gratinat damunt dels macarrons… Posa un formatge al teu dia a dia!]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo vaig anar a aquest restaurant amb els de la Uni l’any passat (l’Oriol també estava). El fet és que el menu de nit, a banda de car, no és res de l’altre món. Però això no es tot. Algun dels membres del personal va estar sent imbecil tota la nit, però el moment clau van ser als postres, quan se’m va passar pel cap (oh Jordi irrespetuós i insensible) demanar el meu plat en català.
La retrasada de la cambrar em va dir que li parles en espanyol de MOLT MALES MANERES, cosa que evidentment no vaig fer. La tia idiota va marxar remungant com una berra.
En fi, que el Cheese me, apart de no tenir-ho tot amb formatge, està replet de capullos colonialistes que mereixen morir o ser deportats a Fuentealbilla com a mal menor
A mi també m’encanten els formatges, així, en plural. Més encara, acompanyats d’un bon vi negre, per anar assaborint-los mica en mica…
Et desitjo moltes “foundies” amb el teu ratolinet.
En lloc de “retardar”, que evidentment és correcte, també podríem dir “ajornar”.
Salut!
Hola Formatge de l’Enderrock
Aquest estiu vaig a Holanda, concretament a una ciutat que porta nom de formatge: Edam. Ja et portaré un bon tros de formatge perque us el menjeu i el disfruteu amb els vostres rastolins.
Cheesses!!!