Poc-moderna

Benvolguts i benvolgudes, avui aquest bloc celebra el seu post número 100, moment de celebració al que se li afegeix que l’espai justament sobrepassa el llindar de les 15.000 visites.
Si equiparem la fita amb el format musical –que encara que sovint no ho sembli ha de marcar la realitat dels Endeblocs–, podem dir que és com si avui arribèssim al disc d’or. D’acord, aquesta no és la xifra que marquen: en el panorama musical català se li dona un disc d’or a un treball que ha venut 40.000 còpies. Però tenint en compte la pirateria i els pocs discos que es venen actualment, jo crec que la xifra s’hauria de rebaixar a les 15.000 còpies. Per ser realistes, vaja.

Bé, la idea es que n’hem fet 15.000. Sí, no sabem amb seguretat el motiu, tansols tenim unes quantes hipòtesis, però cap de confirmada. La que té més punts, es remet a la possibilitat que tots els depravats que posen ‘sexe gratis’ a Google vagin a parar a aquell post que no va fer gràcia a més d’un –a mi sí, que sóc de la conya–. Després, es desil·lusionen. També pot ser que tota la parentela (tan de sang com enderrockaire) s’hagi posat aquest bloc com a pàgina d’inici, i aquest vagi sumant visites de gent que no llegeix els textos poc-moderns, però per solidaritat van sumant el seu click. La tercera raó, tandebó que la definitiva (diuen que la il·lusió és l’últim que es perd), es basa en el fet que està naixent una nova revolució i la respectiva religió: la de poc-modernes i poc-moderns.

Bé, no ho sabem, però de totes maneres, aquest és el post número 100 i, per si això fos poc, avui celebrem que 15.000 vegades s’ha carregat aquesta pàgina (sí, ara no ens passarem de xulos dient que 15.000 persones han passat per aquí, perquè seria una mentida tan gran com dir que piiiiiiiiiiiiip -autocensura-).

I tot això a que ve?

Doncs ve per dir gràcies. Vaja, que aquest és un post de: tinc – molta – feina – i – poc – temps – per – actualitzar – però – em – ve – de – gust – anunciar-vos – aquesta – bona – nova.

I aprofitar l’avinentesa –gran paraula, avinentesa– per donar les gràcies a les conselleres de redacció, als mestres espirituals blocaires, als que llegeixen sense dir res, als que diuen sense llegir, als que fan música,… i callo perquè això ja sembla l’anunci de la cocacola.

I dir que –en principi–, seguirem informant. Per cert, també hauria estat bé poder arrodonir xifres dient que és el post número 100, que ha superat les 15.000 visites i que hem tingut 150 comentaris… però no, per ara en tenim 130 –de comentaris–. Per tant, ‘feel free’ de deixar molts comentaris en aquest post –no tots de la mateixa persona, siusplau–, perquè si arribem a la vintena, encara haurem arrodonit més la xifra…

–si no sabeu que comentar, sempre podeu dir què us agrada llegir o què no us agradaria llegir, o trinxar el bloc, o dir-me lo guapa que sóc, o demanar-me una cita, o…–

I de regal, gaudiu d’aquest clip tan Chupi guai dels Ix, que hem descobert avui gràcies a la càpsula mensual d’Enderrock TV…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!