EL LLAMP

«Prou
de Colonialisme: Llibertat i Independència»

És
remarcable que els stalinistes aferrats a la Direcció
d’Esquerra s’hagin apressat a criticar amb tanta duresa en Mas pel
seu anunci que aplicarà, diguem-ne de manera puntual i
casolana, el dret de decidir. Tot stalinista que es preuï hauria
d’haver llegit Lenin i saber-se de memòria ?no
és el meu cas i excuseu-me si la cita no és textual?
allò d’«adequar
els interessos subjectius de les masses a les necessitats objectives
de la revolució».

Els unionistes
d’Esquerra en què es diferencien dels unionistes de
Convergència? Els primers pacten per persona interposada, és
a dir, han de pagar la comissió de l’intermediari (ara es diu
José Montilla), i els segons s’estalvien al comissionista i ho
fan directament amb el Mentider de la Moncloa (ara es diu Rodríguez
Zapatero). El resultat no és el mateix en ambdós casos,
atès que la comissió ja s’endú un grapat
d’eurons ?i de renúncies al
propi programa de partit i de manca de traspassos de
competències?, malgrat
l’estatutet de la vergonya.

Atès que no
ningú ha pogut explicar ?amb
un mínim de convicció i fets demostrats que la
justifiquin? la paradoxa
que un partit que es diu «independentista»,
per a poder «manar» al Govern regional de «Catalunya»,
hagi de pactar amb la sucursal «catalufa» del
partit al Govern del Regne d’Espanya, els actuals dirigents
d’Esquerra es troben amb la urgent necessitat de traure vots d’allà
on no n’hi ha en vistes a les properes eleccions («nacionals»
d’Espanya).

Després del
fracàs evident de camuflar la política de partit en el
cada cop més gran nombre de plataformes, han de descongelar a
corre-cuita a la «societat civil» que han tingut
hivernada i muda durant mesos i mesos i tirar de veta ?mal els hi
pesi, i els pesa molt perquè no és gens fàcil de
cobrar-ne els rèdits? d’una nova convocatòria pel
proper primer dia de desembre de la Plataforma pel Dret de Decidir
(PDD) amb l’eslògan «Som una Nació i Diem prou!
Tenim el Dret de Decidir Sobre les Nostres Infraestructures».

Hom, que és
innocent i simple ?o ximple, segons es miri?, hauria escrit,
després del «Som una Nació» només un
mot senzill: «Independència!». Ai las!
Però seria un mot d’ordre contradictori amb la ?per a mi
molt complexa, perquè no l’entenc? política
d’aconseguir, des de les instàncies de poder, una «majoria
social» partidària de la independència de
Catalunya. Llavors, la manera de justificar la convocatòria és
rebaixar-ne l’objectiu i anunciar que tenim el dret de decidir sobre
les nostres infraestructures.

Precisament
això és el que diu que vol fer en Mas des de la Casa
Gran del Catalanisme: ara «toca» infraestructures? doncs
apa, tots a la manifestació del dissabte que ve. I com
s’ho faran, des de la Direcció d’Esquerra, per a dir que tots els
manifestants són votants seus? Almenys els sindicats dits
«majoritaris» ?són tant majoritaris que han
de crear nous llocs de treball de burròcrates, per a tenir
així més afiliats…? han rebutjat d’afegir-se a la
manifestació perquè «sortir al carrer era
perjudicar electoralment al PSOE en benefici del PP». Osti tu!
Aquests ho tenen clar i no se n’amaguen de dir qui és l’amo:
el PSOE.

I
ja arribo on volia. Com en totes les anteriors consultes electorals
hagudes els darrers cinc o sis anys, el papus, allò terrible, és
el PP. En això coincideixen els de la Direcció
d’Esquerra i els de la Direcció de la UGT (i la de CO). La campanya
electoral se centra, a casa nostra, novament en la dicotomia falsària
i espanyolista «o el PSOE o el desastre». I no, senyores
i senyors, no és així. Des de l’inici del
transfranquisme (dit també transició política)
les més grans malvestats que ens han damnat als soferts
catalans (compresos els parents del sud i de l’est) ha estat sota
governs psoecialistes al Regne d’Espanya. Felipe González i
Rodríguez Zapatero són u gràcies al fil conductor persistent format per
l’Alfonso Guerra i el Borbó.

Pels
catalans sotmesos a la monarquia espanyola, el papus és el PSOE i és
el PP, és a dir, els espanyols en general. Per això a
les properes eleccions espanyoles seguiré votant per la
Independència de Catalunya, i el proper dissabte (si el meu
peu em deixa anar a la manifestació) duré amb els amics
una pancarta on s’hi llegirà «Prou de Colonialisme:
Llibertat i Independència». Perquè la
Independència i la Llibertat són la meua
infraestructura i estructura predilectes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!