EL LLAMP

S’han
begut l’enteniment

Que
l’espanyolisme es mostra puixant, de temps es nota. I no sols ens ho fa veure
la «reforma» governamental anunciada avui a Madrid —han tornat a
substituir el ministre de Cultura, a fi d’embolicar més la troca i que mai no
ens retornin els papers robats!—, o el «remena, remena nena» d’ahir entre el Mentider de la Moncloa
agafadet de la mà d’Obama a Constantinoble —digui el que digui l’americà, Turquia
no serà, ni és, ni ha estat mai, Europa—. No, no sols ens ho fan veure des de Madrid, Màlaga o Múrcia, ai
las!, des de casa nostra mateix, amb l’ajut i fins i tot la connivència de gent
i d’entitats que es declaren independentistes —com pot ser?—, l’espanyolisme
creix, i creix…

El 14 d’abril del 2008 uns esforçats ens plantàrem al bell mig de la Plaça de Sant Jaume amb banderes de la República
catalana (estelades), comtals i de sant Jordi per donar cara a la concentració
d’espanyolistes que s’aplegà a un racó de la plaça amb les seues banderes espanyoles:
tricolors o bicolors són banderes espanyoles! Prou ho aclarí, per si algú en
dubtava, el mateix Manuel Azaña, president de la II República espanyola: «Yo
no he sido nunca lo que llaman españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas
me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar a España, prefiero a Franco».

continuar llegint

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!