EL LLAMP
al servei de la nació catalana
BON COP DE …PUNY!
Aquesta pancarta ha estat de les més retratades
Destriar el gra de la palla
Ahir el meu objectiu era, a més a més de clamar per la independència, de fer cos, d’aportar-hi la meua presència a la manifestació —un gra més entre tota la munió— per si un cas les previsions de participació s’erraven. Poc que discutiré ara si érem 100.000 (que és el que em sembla) o 200.000, senzillament hi érem els que hi havíem de ser.
Encara sóc baldat i al matí no sé si em podré llevar, tantes hores dret m’han deixat un dolor persistent al peu dolent (i al bo també!) que a hores d’ara gairebé m’impedeix de moure’m; però ha pagat la pena, feia temps que no gaudia en una manifestació, la d’ahir m’ha recordat moments viscuts de fa trenta anys…
D’entre les diverses reflexions que em faig, la primera és la mitjana d’edat, més propera a la cinquantena que a la quarantena; hi he trobat molta gent gran, i bastants força majors. Malgrat la presència important de les CUP’s hi he notat l’absència —i no sols per l’edat— de molts grups dels que se’n diuen «Esquerra Independentista», és un assumpte preocupant.
La torna d’aquesta equació mancada ens l’ha donat l’important esforç de propaganda i agitació que ha fet Catalunya Acció. El canó d’aire comprimit que llançava fullets volants a la Via Laietana des d’un balcó a tocar del Consolat dels EUA, i les grans pilotes amb el reclam de la independència que botaven per damunt dels nostres caps, penso que són accions que a partir d’ara sovintejaran a les manifestacions sobiranistes.
Un altre aspecte —des de fa molts anys ho sospitava, gairebé en tenia la certitud— que remarco és que ahir s’ha demostrat que hi ha el poble català, que va fent el seu camí, i un o més pobles que viuen al mateix territori que nosaltres i que van per uns altres viaranys. Ja es pot dir la veritat: els ocupants espanyols i, més recentment, els nord-africans i els sud-americans com a mínim «passen» de nosaltres, si no se’ns mostren descaradament i oberta hostils.
I això em porta a constatar que, per fi, s’han llevat la careta els unionistes/espanyolistes disfressats de «progres» i d’«obrers», que durant tot el franquisme i el transfranquisme ens han fet passar bou per bèstia grossa —una Espanya d’esquerres (inexistent) beneficia a Catalunya—. Aquesta gent, infiltrada en força organitzacions i partits, i en moltes entitats de la mal anomenada «societat civil», però que sobretot tenen unes plataformes d’acció política en els dos sindicats dits majoritaris (UGT i CO) i en el PSOE (o la seua versió regional), ahir es mostraren com el que són: agents de l’imperialisme espanyolista.
Doncs aquests enemics de Catalunya són els que manen a les institucions més importants de casa nostra, i és per això que als informatius de les emissores públiques han disfressat la demostració sobiranista/independentista per a fer-la invisible —a més a més de menystenir-la posant-la després de les notícies de l’estranger—, venent la manifestació com una reivindicació de protesta dels usuaris del transport públic: prova del que us deia més amunt, a Catalunya hi ha pel cap baix dues comunitats, la dels quins la volem lliure i plena i la dels quins volen el mateix però per al Regne d’Espanya, és a dir, la dels enemics de Catalunya.
La reflexió d’aquesta qüestió és que hem de deixar de perdre miserablement el temps volent convèncer als qui mai no convencerem ni amb bones raons ni amb paraules. Hem d’aprofitar el temps en afirmar-nos, en formar-nos i en vèncer. Havent guanyat, convèncer serà una positiva seqüela. Qui es vol integrar, s’integra per natural convicció, qui vol entendre i parlar en català, aprèn la llengua com pot i com sigui; als qui no ho facin, el nostre visible menyspreu, cal que se n’adonin.
Les consignes més cridades a la manifestació d’ahir foren tres: independència, fora les forces d’ocupació i fora la bandera espanyola (per ordre d’importància les hi he posat). És necessari que els organitzadors d’aquests actes s’atinguin a la voluntat popular i deixin d’amagar-nos l’ou: s’ha de convocar a la gent per la independència, prou de subterfugis i de cagadubtes. Si algú té por de perdre el sou, que munti misses o recitals i que deixi d’organitzar-nos les manifestacions.
Ahir marca sense dubte un punt d’inflexió, un canvi de regles de joc. Comencem a posar-les nosaltres els catalans, les regles de joc i no com hem estat acostumats i enganyats fins ara que ens les posaven des de Madrid pensant. Eufòria justa per l’èxit d’ahir sí, però ens ha de durar molt la corda davant la ingent feinada que tenim al davant si és que volem aconseguir l’objectiu d’independència. Siguem pocs o alguns més que pocs no hi fa res, perquè assolir la llibertat només depèn de la nostra voluntat.
I desenganyeu-vos, aquesta la nostra fita no la hi trobareu pas ni a les sales ni als passadissos dels parlaments regionals ni estatals.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mirad GERANIOS de todas clases.- si para vosotros los asesinos son de la ETA, para muchos que hayer se manifestaron en Barcelona ERES TU EL ASESSINO que además sois TIRANOS-INVASORES-OPRESORES-AGRESORES-HUMILLADORES-NEGREROS-LADRONES- mirad si teneis méritos para estar encarcelados por vida pero toda la culpa NO ES VUESTRA sino de nuestros Políticos? NO!! POLITICOS QUE SIEMPRE HAN ESTADO A VUESTRO LADO y no saldrá, seguro, ni un POLITICO que diga BASTA!! hablarán mucho eso SI, pero que salga un poítico catalán a ponerse al servicio de los catalanes? NI HABLAR!!!… l´AVUI dice que CATALUNYA dice PROU!!! pero también es cierto que como TODOS son SORDOS no podrán OIR!!!.
Mentre alguns de Gratallops venien a la manifestació a cridar INDEPENDÈNCIA, el Monty era al Priorat a visitar-los per poder justificar la seva absència a Barcelona (encara que no calia…) Ahir, li devien xiular les orelles malgrat els seus assessors i llepes de torn i malgrat les informacions esbiaixades que TV3 va donar de l’acte.
1.- La van contextualitzar amb l’atemptat d’ETA (molta més estaona informativa) i amb el fet que ahir (casualitat!!) tornaven a funcionar els trens de Rodalies.
2.- Van remarcar (i molt) que NOMÉS es demanava gestionar des d’aquí les infrastructures i que es publiqués la balança fiscal. I prou. Cap crit més, cap altra consigna….
3.- En cap moment va sortir de boca dels locutors ni de l’enviada especial la paraula INDEPENDÈNCIA, quan al carrer aquest crit era un clam molt i molt sovintejat.
4.- Fins i tot, quan han enfocat la direcció d’ERC, que tots (Puigcercós, Ridao, Portabella, etc.) anaven reclamant INDEPENDÈNCIA ( es veia pels llavis), van treure el so i van posar comentari en off.
5.- Pels informatius de Tv3, les CUPS van ser inexistents, tot i que ahir arrosseguessin molta gent, potser més que ICV o algun altre partit de gran abast.
Cal continuar??
En tot cas, ens hem de felicitar pel que ahir va succeir. Que no quedi ara en via morta ( la de l’Estació de França?)
PS: Enric, qui és aquest personatge que et deixa uns comentaris tan estranys, com l’anterior a aquest meu?
En primer lloc dubto que els que anomenes enemics de Catalunya ho siguin per convicció. Jo busco el mateix objectiu que tu, però no considero enemics aquells que, per ignorància o perquè viuen aquí sense pensar en coses més profundes, no segueixin el mateix camí. Un altra cosa és que lluitin en contra, que seria la vessant oposada.Com bé dius, cada cop som menys els catalans i, agradi o no, s’ha de buscar una estratègia nova amb els nouvinguts per aconseguir la independència. Això vol dir que val més que oblidis que tot el que cal fer ho farem només els catalans. Com bé diria un amic meu aragonés, series un “candil”. No obstant, el carro l’hem de tirar els catalans, és clar, però sense oblidar el que hi ha, la realitat existent.Quant al tema infraestructures, vull pensar que si depenguessin només de la Generalitat anirien millor. Deixa’m que somiï truites mentre carrego contra el govern de l’estat, però molt em temo que si els responsables fóssim els catalans la cosa no aniria massa millor. Això sí, de moment a carregar contra Madrid, que és qui actualment té la competència.I quant a la resposta a la convocatòria, que vols que et digui, 200.000 persones a BCN tampoc és que sigui un gran èxit. Tot depèn del color des d’on es miri, és clar. Cal fer autocrítica i, sense ser pessimista, sí ser realista.Una abraçada i… fins dimecres.
ens cal no embadalir-nos, l’1-D ja ha passat.
Compte perquè la del 18-F va ser també molt sonada i en quatre "concentracions" posteriors va quedar esquifida i aniquilada.
És el nostre repte, des de les nostres posicions i capacitats, consolidar el que ahir s’ha iniciat. Vigilar que no reculin, que no els hi tremolin les cames a tots quan s’han manifestat a cara descoberta perquè es poden arronsar.
Ara hem de multiplicar els efectes (sense que es noti el cuidadu o tant se val) i arrosegar. Però tenim el problema que estem en "precampanya" i no n’estic segur si aixó serà favorable o tot el contrari.